entrada 392 (any 2)

Avui he arribat a casa força cabrejat, possiblement sinó hagués sigut per la tontada que estava escoltant igual l'hagués liada, i de fet fins i tot les lletres més estúpides poden aportar grans veritats, avui escoltava la ràdio i he enxampat a un imbècil qui estava salvant el mon via problema de Haití, i aleshores he recordat que la memòria sempre és selectiva i que se li fa dir i recordar només allò que interessa, es recorda el que interessa i la resta s'oblida i si mai apareix com a record un tendeix a creure que és una confusió o fruit d'una imaginació malaltissa... i el que em rebentava no és que el fet fos llunyà en el temps, no era un fet de segles passats on un pot entendre que ja no hi queda cap dels humans que ho van viure en primera persona, i els que quedem i que ho vàrem viure mai explicarem la veritat del que va passar (a la fi, qui collons creurà a algú qui diu que porta en aquest mon més de quatre cents anys, des d'aquí us convido a que en feu la prova, ja em tornareu el feed back...), amb tot no he pogut més que cagar-me amb el vellet que estava parlant amablement de salvar als pobres negrets, he estat a punt de trucar a la ràdio i dir senzillament “Sant Jeroni”... la guerra havia començat feia unes setmanes, i mentre s'esperaven els combats que la justifiquessin cada bàndol aprofitava per fer neteja i eliminar aquells que consideraven molestos o senzillament en algun moment del passat havien gosat tocar els collons, res millor que una guerra per passar comptes, possiblement totes les guerres siguin estúpides, ara bé, les civils s'emporten la palma perquè moltes vegades un no acaba d'entendre on comença l'aliat i on l'enemic i davant això la màxima de: “Matar-los a tots i que Deu faci justícia després” és força usual, estava amb un germà a les ordres d'un escamot de neteja anti feixista, i el graciós és que quan parlava amb els que estaven amb escamots anti comunistes concloíem que els mitjans utilitzats eren els mateixos de fet només canviava el nom, i si dos cosses actuen igual un ha d'entendre que realment només són una sola cosa, putes i senzilles brigades de neteja, doncs bé, l'escamot que protegíem va arribar a un col·legi, van fer sortir a tots els nens, i els van reunir a la plaça que hi havia davant del centre, allí parats els van obligar a veure com feien saltar als professors des de el terrat del centre, mentre els membres de l'escamot els hi deien rient “Si existeix un Deu, on està ara?”, “La religió és l'opi del poble i ara en sou lliures” deien als alumnes, fins i tot aquells que odiaven a un o a un altre professor van entendre que allò no tenia cap sentit, després es passejaven entre els moribunds mestres i escollien a alguns alumnes a qui donaven una pistola “Amb ells o amb nosaltres?” eren les seves úniques paraules, si el noi no disparava al professor era afusellat per ser un “element subversiu ineducable”, i entre tota aquella panda d'animals, de fet crec que no eren males persones, sinó senzillament animalets mal educats, hi sobresortia el cap, qui gaudia de cada instant, va descobrir al servei darrera de les vidrieres i el va fer portar també a la plaça, deixant que els membres de l'escamot gaudissin del mateix, si havien servit als feixistes no menys haurien de servir al poble, tan homes com dones van ser violats i posteriorment assassinats, veien la cara dels alumnes que encara estaven vius el comandant de l'escamot va tornar a somriure “Si han estat covards per estar en aquest centre feixista no serveixen per la lluita proletària”, va treure la seva pistola i va començar disparar contra els joves, vaig aixecar-me quan el meu germà em va posar la seva mà a l'espatlla “No intervenim, deixem fer, només observem i informen, recorda-ho”, doncs bé, aquell mateix que en sol dia va matar tota ànima viva d'un col·legi pel senzill fet que ell mai havia pogut gaudir d'un lloc com aquell, era el mateix que ara defensava una sortida pel pobre poble de Haití, el mateix que no para de rebre reconeixements, i el fotut és que el que va passar no va passar mai, segurament seré jo que tinc problemes de comprensió històrica i d'encaix dels fets en un marc global, hi ha moments en que els mortals encara em feu més fàstic tot i la merda de cançó que m'intenta alegrar el que queda del dia...