entrada 383 (any 2)

No hi ha pitjor atacs que aquells que estan fets des de la traïció i que ens agafen per sorpresa, i vagi per endavant que si ens agafen per sorpresa, els únics culpables som nosaltres mateixos, estava agafant un llibre, quan ha passat, un tros de paper s'ha deixat caure entre els llibres passant davant dels meu ulls, quan m'he acotxat per agafar-lo el llibre ho ha aprofitat i s'ha deixat anar, sort que l'he pogut esquivar i ha caigut cabrejadament al terra, però ha estat al centrar-me en el paper que he rebut el cop, feia anys que no el veia, el deixo de tant en tant per recordar el que he vist i passat, és un dels molts telegrames de condol que s'envien en moltes de les guerres, o també dit d'una altra manera un telegrama per donar les gràcies que algun imbècil s'ha deixat matar creient-se les mentides dels vells, a vegades em paro a pensar i descobreixo que gran part dels meus coneguts es poden dividir en dos grups o bé són KIA o bé MIA, i poc més, la resta no mereixen ni tan sols ser classificats, moltes vegades m'han dit que en les guerres sempre hi van els millors i que són aquests els que hi cauen, possiblement per algú com jo que porto participant en tots els darrers conflictes us puc assegurar-vos que a les guerres només hi van els idiotes que es creuen la primera tontada que els hi diuen, he descobert forces vegades com els espavilats es queden sota qualsevol excusa a caseta follant-se les seves i les dones dels altres, donant idees i ordres, i tothom sap que la valentia brilla quan un no s'hi juga res i quan la cara dels morts ens és totalment anònima, així que tot i coneixedor de que puc ferir sensibilitats, a tots els morts per guerres estúpides només cal que els hi feu una pregunta “Perquè?, perquè collons hi vas anar?”, possiblement si ningú anés a la guerra no n'hi hauria, ara bé, no sé si a les hores els humans serieu millors o pitjors (i mira que ser pitjors del que sou ja és...), i aquesta és una de les poques veritats que es compleixen al llarg del temps, sempre n'hi ha amb capacitat d'enganyar i d'altres amb la capacitat de deixar-se enganyar, i aleshores esdevé la pregunta: de qui es culpa?, dels que enganyen o dels que es deixen enganyar?... he tornat a deixar el telegrama entre altres llibres, sé que a la mínima oportunitat tornarà a saltar-me damunt, per fer-me veure que per molt que hi posi, els humans no deixeu de ser una pandilla de subnormals que valoreu la vostra vida per damunt de tot i esteu disposats a perdre-la per qualsevol causa estúpida, i que moltes vegades ni vosaltres mateixos arribeu a entendre...