entrada 380 (any 2)

Diuen que les veritables revolucions són aquelles que canvien les cosses i que no necessiten dels mitjans per ser conegudes, la resta no deixen de ser merda de moviments amb ganes de tenir uns minutets a la televisió, doncs bé, avui he corroborat que un altre any tot segueix igual, de fet per veure la salut humana no hi ha res millor que mirar els telediaris el dia de reis, allò que es regala als menuts forces vegades és un bon indicador del que s'espera d'ells i de la salut mental dels pares, i que voleu que us digui, molt possiblement si haguessin tret les imatges de l'any passat, de fa dos anys, d'en fa tres, o de la primera vegada en que un fotut cabron va decidir anar a filmar els regals dels nens veuríem el mateix, nenes amb nines i carrets per passejar-les i nens amb bicicletes, bé i alguna nena amb bicicleta o ptinet, això si amb la kitty-cycle que era pa cagar-se directament i que la mare s'ho mengés tal com la foto que el benvolgut Dr. Muerte ha posat en el seu blog, doncs res, que tot segueix igual, les nenes amb la seva educació per ser unes perfectes paridores de nines reals, que caguen i pixen amb una realitat que t'hi cagues i que la societat ha decidit que són unireponsabilitat mentre són bicompartidores d'èxits, i als nens jocs que potencien l'esport col·lectiu, i que els mascles alpha sobresortin per tal de poder escollir la femella beta més adient, i que els hi ofereixi una descendència del més perfecte genèticament parlant, o almenys fenotípicament parlant... així que mentre acabo el vodka amb suc natural de taronja (el jackie és només per quan ja no hi ha sol), em cago de nou amb la naturalesa humana i la seva capacitat per parlar i no fer res, per la seva capacitat de voler canviar i acabar fent el de sempre, perquè és el que s'espera d'una merda de societat com la que teniu, ahh, i per acabar d'adobar-ho, avui estava en un centre comercial, i he assistit a una escena senzillament brutal, estava un tipus de mitjana edat queixant-se, de que en el seu regal només s'hi veien textos i no feia res més, al que el dependent intentant ser el màxim d'educat, li ha dit “És que és un lector de llibres electrònic”, que el tipus ha contestat “Ja, ja, però deu poder reproduir pel·lícules o jocs, no?, no tot serà llegir...”, brutal senzillament brutal, suposo que aquell era dels que cerca com canviar les piles al llibre i com connectar-lo a la televisió per tal que vagi més ràpid, així que tot i la mala llet que portava aquest senzill acte de subnormalitat humana, ha estat capaç de treure'm un somriure, i que voleu que us digui no hi ha millor regal que un somriure, tot i que personalment crec que hi ha forces coses millors que es poden fer amb la boca més que no pas somriure...