entrada 379 (any 2)

Avui nit de reis, i jo ja m’hi he avançat i he fet el meu regal, de fet no podia ser d’una altra manera, ahir mentre passejava per la secció de llibres d’uns grans magatzems vaig veure a una mare acompanyada de la seva filla, la nena venia realment aterrada i vaig escoltar com la mare li recriminava el seu comportament “Ja t’he dit que les bruixes no existeixen, i ja està bé, que sempre em deixis en evidència”, es veu que havien passat per la secció de joguines i hi havia algú que disfressat de bruixa anava espantant als nens, mentre la mare anava fullejant llibres m’hi vaig acostar “Així que tens por de les bruixes?”, la nena va aixecar el cap mirant-me amb els seus grans ulls grisos, després de verificar que la seva mare no l’escoltava es va deixar anar “Si”, “I això?”, “Les bruixes prenen als nens i se’ls mengen” va dir tota convençuda, força més que moltes de les presentadores de televisió que donen les notícies, “Vols dir?, has vist mai una bruixa?”, “Si, si, sota al meu llit n’hi ha una, i cada nit em crida!”, no vaig poder més que somriure, però després de veure la seva mirada assassina i com arrufava el nas vaig entendre que m’hi estava jugant els cuartos: “Dona, no totes són dolentes, saps a vegades a les dones força intel•ligents i espavilades se’ls hi diuen coses lletges”, “Com el pare a la mare?”, aissss beneïda ignorància, la nena semblava cada cop més interessada, va ser aleshores quan la seva mare se’n va adonar i es va acostar “T’he dit que no molestis als senyors, perdoni si li ha causat...”, “Cap problema, estàvem discutint sobre un tema, té una nena preciosa”, “Si ja m’ho diuen, no Lith, que les àvies sempre et diuen que estàs per menjar-te”, la nena va baixar la mirada, segurament apuntant-se aquesta frase com a motiu per deixar la mare a l’asil quan fos més gran, la vaig tornar a mirar, i si molt possiblement si que estava per menjar-se-la, de fet ella i la seva mare, vaig acomiadar-me amb un “Fins la propera”, “Ens tornarem a veure?” va preguntar la nena “Si vols...”, “Per mi quan vulguis” va dir amb un somriure, possiblement la gent no presta massa atenció al que diu; la nit era fosca, fosca i freda un paradís de nit per a nosaltres, la casa una unifamiliar amb un gos massa ben tractat i qui preferia seguir dormint a jugar-se-la amb un desconegut, total li donarien de menjar de totes formes, els pares dormien en el dormitori inferior, des de la finestra vaig poder percebre encara el perfum de la mare, la nena dormia en l’habitació superior, el seu “Quan vulguis” era una invitació en tota regla, la porta es va anar obrint deixant el regne d’aquella reineta al meu abast, definitivament la mare tenia bon gust, del pare ni rastre en la decoració de l’habitació, suposo que deu ser d’aquelles coses de dones, amb tot, hi havia quelcom que no rutllava, la respiració de la nena estava entretallada i el cor li bategava massa ràpid, fins i tot amb la distància podia olorar la seva por, “Hola” vaig dir des de la porta, ella es va girar i no estava espantada precisament per la meva presència “És aquí!” va dir ella,”Qui?” vaig preguntar, “La bruixa, és aqui!”, “Sí?, si vols puc mirar de parlar amb ella... igual em fa cas i marxa” vaig dir mentre m’acostava, “Mira, si vols pots mirar amb mi si hi és sota al llit” li vaig dir, el pànic es dibuixava en el seu rostre, tenia el seus ulls clavats en els meus “I si hi és?”, “Jo crec que no... amb tot, no ho sabrem fins que no ho mirem” “I perquè no ho mires tu?” “Ahhh, i com sabràs que et dic la veritat, sempre m’han dit que se’m dóna bé dir mentides”, ella va agafar aire resignadament “A més, t’he portat un regal” li vaig dir amb un somriure, “I tot regal té un preu...”, va anar acotxant el cap a poc a poc, i encara més a poc a poc va anar aixecant el llençol del llit, va tancar els ulls i quan els va obrir ho va veure... no hi havia res “No hi és!” va cridar ella, “No hi és!”, el soroll va despertar a la seva mare qui va pujar i va entrar a l’habitació encenent el llum “Què passa!, qui no hi és?” la nena se la va mirar sospesant les seves opcions, al final es va decidir per la més senzilla “Res mare, res, he tingut un mal son”, la mare va començar a sortir de l’habitació quan es va aturar “Què fa la finestra oberta?, no veus que fins demà no venen els reis, va dorm” va dir mentre tancava la finestra i sortia de l’habitació, la nena va cridar al seu convidat i el va buscar per l’habitació però no en va trobar cap rastre, quan tornava al llit, va armar-se de valor i va tornar a mirar sota el mateix, va quedar sorpresa de veure un paquet, el va agafar i agafant aire el va obrir, dins un llibre “Genealogia de una bruja”, possiblement mai l’hagués obert aquell llibre abans d’aquella nit, però a partir d’aquella nit forces coses havien canviat. La nit continuava sent freda i fosca, no va ser massa difícil sortir de l’habitació, un cop al jardí vaig notar com la temperatura baixava encara més “Ara et dediques a espantar nenes?” “I tu vampir? Ara et dediques a les jovenetes, de fet considerant la teva edat qui no ho és, oi?”, la vaig veure materialitzar-se davant meu, no era una bruixa qualsevol, em trobava davant una miko també coneguda com a fujo, al llarg dels segles n’he conegudes algunes i sempre he acabat cagat, si les bruixes són llestes aquestes s’emporten la palma, “Saps vampir, podríem fer un pacte, m’han parlat força bé de vosaltres”, notava la seva presència la meu voltant, ella coneixedora del fet embotava el meus sentits amb el seu perfum, va aparèixer el seu rostre en el meu camp visual, i els seus ulls negres clavant-se en els meus, “Tens por?” va dir, o més ben dit van dir els seus llavis, notava el seu cos a prop, massa a prop, es va acostar encara un xic més, les seves mans van agafar els palets que recollien el seu cabell, amb un ràpid gest en va clavar un en el meu ombro, mentre el seu cabell queia com el teló final, fent competència a la pròpia nit en foscor, no vaig poder ni cridar, el seus llavis es van clavar en els meus, el dolor va començar a envair el meu cos, la seves mans van començar a explorar el meu cos, a cada carícia apretava el palet, el va treure de cop i sense parar d’acariciar-me va contemplar la seva mà tacada de sang “No em pots donar res més?” va dir somrient mentre llepava el dits, la vaig agafar voltant-nos i repenjant-la contra la paret, ella va desfer una cinta i el seu kimono es va obrir, el seu perfum em va embriagar encara més i aleshores vaig veure tot de serps tatuades en el seu cos “Tens por?, no em deixaràs així....” podia notar la seva excitació, la vaig abraçar besant-la, les nostres llengües van començar una carrera per veure qui s’imposava, mentre ella m’alliberava de la pressió que tenia, la seva mà em va conduir al seu cony totalment moll, no vaig tenir pietat i tampoc calia, estava totalment excitada, vaig notar un moviment i no li vaig donar massa importància, ella demanava cada cop més rapidesa, mentre besava i mossegava a parts iguals, just quan no vaig poder més es va deixar caure damunt meu, vaig intentar alliberar-me, però va ser impossible, estava lligat a ella, embolcallat per una serp: “No et pensaràs que això acaba aquí vampir?, la nit encara és jove”, va dir deixant caure part del seu cabell damunt meu, com us he dit, sempre que em creuo amb una miko acabo cagat, i aquella nit acabaria cagat i cansat...