entrada 378 (any 2)

L’altre dia em varen convidar a fer un bany, un fotut i tradicional bany, de fet el convit no era més que una excusa per parlar de futures feines, el meu amfitrió va estar neguitós fins que va quedar nu davant meu, va ser aleshores quan el vaig veure, ell i el seu inevitable irezumi, l’he vist forces vegades tot i que no deixa de tenir la capacitat de captivar-me, l’estava observant quan ell va preguntar: “Creus que és el moment?” em va preguntar amb un to de temor en la seva veu, “Ostres, ara que ho dius...” ell va quedar blanc mirant-me, no vaig poder més que deixar escapar el riure “No em diràs que encara hi creus?” se li va canviar la cara tirant-me una tovallola, “Qualsevol dia d’aquests em mataràs d’un espant vampir”, s’havia fet el irezumi ja feia alguns anys, en una de les seves vacances al Japó, de fet havia estat una feina llarga i feixuga, però el resultat va deixar sorprès fins i tot a tots aquells qui deien que una pell occidental no podia tenir art oriental, el que havia començat com un joc es va convertir en un drac que tenia la seva cua en el turmell esquerra i que s’anava enfilant enroscant-se pel cos del meu amfitrió, passant per les cames, tronc, braços i lliscant per l’espatlla per acabar mirant des de l’ombro dret, possiblement si el drac s’estirés del tot sobrepassaria en molt l’alçada del meu amfitrió, passat el temps, un dia que ell estava en un ofuro se li va acostar un vell, el meu amic no és estúpid i no li va caldre observar massa per veure moviments al seu voltant, sabia que portar un tatuatge en segons quins llocs públics podia ser problemàtic, però el seu era força neutre i fins el moment no havia tingut cap problema, el vell li va demanar si li podia ensenyar el tatuatge, després d’observar-lo i veure la signatura del tatuador va convidar al meu conegut a fer una cervesa, després de no una, sinó de forces cerveses el vell es va sincerar, i aixecant-se la camisa va deixar entreveure un cap de drac, feia anys s’havia fet un tatuatge semblant al del meu conegut, segons el que li havia fet el tatuatge no li faltaria mai res gràcies a aquell tatuatge, ara, tot es paga i un dia, un dia en el que ell no hi podria fer res el drac marxaria del seu cos emportant-se la seva ànima, el vell li va confessar que s’aixecava cada matí i el primer que feia era mirar si el seu drac encara hi era, el meu conegut es va excusar, ja que la història li havia fet perdre la gràcia de prendre cervesa, es va perdre pels carrerons de la ciutat cercant a aquell qui li havia fet el tatuatge i enganyant-se tot dient-se que si era incapaç de trobar el lloc on l’havien tatuat era perquè en aquella ciutat tots els fotuts carrers eren iguals, pocs dies després va rebre la visita del xofer del vell qui li va demanar que l’acompanyés, només al arribar a la casa del vell va veure que les coses no anaven massa bé, no va trigar en descobrir que el vell havia mort, el xofer el va anar acompanyant per diferents sales i quina va ser la sorpresa del meu conegut quan van entrar en una sala on hi havia el cos del vell: “Va ser la seva darrera ordre” va escopir el xofer mentre aixecava la roba que tapava el cos del vell, el meu amic va quedar petrificat, on feia només uns dies hi havia el drac ara no hi havia res, “Em va dir que li recordés que els dracs no tenen senyor i que acostumen a prendre més del que donen”, el meu conegut ha tingut una llarga i pròspera vida, crec que no li ha faltat de res, negocis impensables per a molts i tatxats de bogeria que en les seves mans han estat increïblement profitosos, però els anys han passat i cada cop que ens veiem em confessa que té la sensació que el seu drac es mou, “Va no li donis més voltes, i no deixem refredar l’aigua, a més jo vec al Ness com sempre”, li vaig dir mentre anava a la zona de banyeres....