entrada 1037 (any 8)

Els vampirs no tenim la necessitat d’algú que ens recordi a cau d’orella el “Memento mori” que tanta falta us fa als humans, no som productes amb data de caducitat i futur limitat que han de recordar que qualsevol dia pot ser el darrer, com deia Aquiles per aquest precís fet els Deus us envegen. Amb tot nosaltres tenim una maledicció major, i és que no cal que ens recordin que podem morir, cal que descobrim per que val la pena existir, després d’alguns segles un entén que no es viu, senzillament s’existeix. Tot això per descobrir com la vostra roda gira i gira, i veure com del llistat de blogs que va congelada fa un temps ha vist com bona part dels integrants han passat a millor vida o senzillament a dormir el son dels justos. Fa segles m’ho van dir “El temps passa, els humans moren i només ens queden dos fets, que els humans venidors seran més estúpids i que nosaltres aprendrem que sempre s’hi pot coexistir amb algú més estúpid”, ahir em van passar una notícia que va aconseguir treure’m un somriure, un il·luminat ha aconseguit un vibrador on la interessada/interessat hi pot dipositar les cendres del seu difunt, i davant aquesta gran notícia que segurament farà les delícies de les vídues/vidus més morbosos se’m presenten una sèrie de dilemes: parlaríem de necrofília?, es pot deixar en herència i que l’avi difunt doni alegries a la néta, que no neta futura?... d’aquí es podria dir allò de “Mort i encara dóna pel cul...”, i mentre li donava voltes a les possibles accions de màrqueting, em va venir al cap el cas d’una coneguda, la Irene va perdre la seva parella fa un temps, i ella romàntica / romanticona com és va fer la inversió de premsar les cendres del difunt (en el fons no sou més que carboni) i aconseguir un preciós brillant, brillant que va passar a formar part del piercing que llueix en el seu bonic melic i com ella em va dir una nit “Sempre em deia que volia saber amb qui follava, doncs res, en primera línia pot veure qui i la polla que em folla, a més, et puc assegurar que mai s’hagués imaginat que s’arribarien a córrer tants cops sobre ell”, no em direu que no es una pura, total i brutal mostra d’amor... i deixeu-vos de romeus, julietes i altres mariconades. Així que estava pensatiu fent el cafè quan una de les secreiaiataries que estava en estat de menopausa exaltada estava indignadíiiiiiiiiisima (i em falten i’s, de lo indignada que estava), de que la gent mirés i opinés de notícies fàtues i banals (aquestes dos adjectius són meus, ella és un xic limitada, ho acostumen a ser els exaltats....) amb la que està caient, no he pogut evitar un somriure mentre m’acostava, “Suposo que deus estar en contra de les violacions de menors”, “Clar que si”; “I si violessin a la teva filla?”, “Aleshores caparia al fill de puta abans de passar-lo per la serra espanyols i...” he aixecat la mà dient-li “Ja ho veus, per altres senzillament estàs en contra, mentre que per la teva filla actuaries... no ets tan diferent d’ells, de fet ets humana, i només dir-te que només hi ha quelcom més estúpid que criticar sobre el que opinen els altres, i es intentar que opinin sobre allò que volem o creiem que és l’important”, si ja ho se´, m’he guanyat una amiga per tota la meva existència que el dia que falti pagarà un gigoló per cridar post orgasmilment “Ke et follin cabron!!!!”