entrada 1036 (any 8)

Anar al gimnàs de bon matí té les seves coses bones, entre elles el tàcit pacte entre la senyora de la neteja qui fa la seva feina en els vestuaris dels nois tot just quan ens canviem, el que comporta que ella no mira massa descaradament i nosaltres no li fem cas, suposo que deu ser de les poques dones que s’aixeca cada dia amb ganes d’anar a treballar, i que mai netejar uns serveis ha provocat un somriure com el seu... i un cop dins del gimnàs veure com en aquestes dates el pobre monitor intenta explicar els principis de la fisiologia i metabolisme muscular a casos perduts, a tipes que intenten un impossible, recuperar en mesos ( i ull!!!, sense esforç!!! Ole, ole, tus cojones manolete), els excessos de tota una vida, quan ni tan sols la cirurgia més dràstica i correctiva (valents collons, quan tocaria reconstructiva total en lloc de correctiva...), suposo que la meva mirada ho deia tot quan una de les tipes que intentava explicar-li com havia d’adaptar el seu cos a un biquini moníiiiiiiisim que havia vist, i que clar que no podia estar divina de la death sense aquest, he pensat que segurament aquell bikini serà l’expressió mínima per tal de no passar de senyora respectable i amb pretensions, a la categoria de necessitada urgent de sexe... doncs res que la tipa m’ha filat i ha deixat anar un “I a qui no li agradi que no miri...” i ja s’ha liat la troca... “Miri, el problema és que es fa difícil de no mirar”, ella ha somrigut “Com, un no pot evitar mirar un cremat evident, o qualsevol altra deformitat de la naturalesa, tenim la mateixa debilitat per mirar i admirar la bellesa com la deformitat, que seria el seu cas...”, aquí ha estat quan el Jules ha intentat posar pau abans la sang no arribés al riu, en el cas d’ella podia anar directament a la depuradora on segurament no en treurien res de bo, he obert la boca però el Jules ha insistit “Vos no tenes nada que hacer?, No tenes algun ejercicio pa boludos?”, he somrigut, com deia aquell hi hagi pau i després... “Això, això ara marxa com un covar”, doncs res, sense glòria “Sap la diferència entre vostè i qualsevol altre noia de les que hi haurà en aquella platja on anirà, doncs que segurament la gent pagaria per follar amb qualsevol d’elles, i vostè haurà de pagar, pagar o follar amb algú tan necessitat que quan acabi ni la recordarà, perquè no serà ni persona, serà un mer objecte masturbatori... i ara pot anar a la seva xaxisessió de psicoanalista a deixar-se la pasta per tal que li digui lo estupenda que és i està, però recordi que no hi ha millor mentider que aquell a qui paguem”, ha anat a la dutxa amb un somriure, el que us he dit, el gimnàs pel matí és de cullons, després d’una nit i abans del repòs al taüt no hi ha res millor, i ara quan vegi per les notícies que alguna subnormal ha decidit suïcidar-se encara diran que jo en tinc la culpa, com deia aquell “Si no ets prou sincer per acceptar-te o viure amb el que ets, potser senzillament no mereixes fer-ho”, taüt o un bon cafè matiner abans d’entrar a la feina mentre un observa la corrent humana que comença a conquerir els carrers, sense saber que tots els carrer porten al mateix destí, la fi