entrada 1030 (any 8)

Fa segles em van dir que el problema de la solitud només el té aquell qui vol acabar acompanyat, i no puc més que somriure l’estranya fixació que teniu els humans per ser allò que els altres us diuen que sou, la necessitat tenir algú al costat que us vagi dient lo collonuts que sou, perquè no ens enganyem actueu per tal que es vegi i us ho diguin. No fa massa algú em deia que l’èxit d’una persona es mesura en la quantitat de persones que parlen d’ella, no pas pel que ha fet, sinó pel que en diuen, i òbviament una societat com aquesta ja està morta tot i que sense saber-ho. Avui em deien que el Govern té previst de destinar una partida pressupostària extraordinària per tal que es passin pel diva (no sé si serà delicte, o quants en sortiran) a tots els joves del país per avaluar-los i preveure que cap altre tingui una actitud poc més que sorpresiva i poc previsible amb resultats a disgust de la societat en general, així que jovenets aneu preparant-vos per tal que us facin passar a una habitació i a mitja llum u preguntin “Has pensat mai en matar a algú?, i en aquest algú cal incloure els professors d’aquest centre...”; davant aquesta pregunta recomano dos respostes a) “Si” i si es pot posar un somriure cínic millor o b) “No, només penso amb qui podria follar, fa res aquesta tarda Sr. Psicòleg/Sra. Psicòloga?”. Suposo que amb aquest malbaratament de diners i de temps netejareu algunes consciències i si torna a passar sempre es podrà dir allò de “Kllons, i mira que vàrem fer tot el possible per detectar-los, segur que aquest a més de brots psicòtics també és un mentider i no va ser sincer...”. I a més avui les erices cabrejades estaven del tot rebotades, i tot per un anunci de la caixa tonta de cotxes on surt un maromo que els fills veuen com un superheroi per tot el que fa amb el cotxe (suposo que no saben el que fa, i no amb el cotxe, per les nits), doncs res que segons elles allò era un anunci sexista, i que deixava malament a les dones, ara bé, davant la pregunta de si acceptarien un anunci on sortís la tipa en malles d’heroïna la resposta ha tornat a ser un “No”, ja que també seria sexista a més de pajillista, i ja no parlem si havia de sortir d’amasona curteta de roba i pit enlaire (que no cal que siguem estrictes en aquests temes...). I és que sou una societat malalta, bé segons vosaltres tots menys vosaltres, i si fos així no hi hauria ningú malalt, el que comporta que fins i tot tu que ho negues formes part d’aquesta societat i estàs tan o més tarat que ella. I mentre feia el cafè per no acabar tirant a algú per la finestra l’escàndol dels morts al mar ha quedat bescanviat pel futbol, suposo que ja no tocava, i com em deien “Les tragèdies són directament proporcionals a la distància en la que ens afecten, una mort propera sempre serà més que una mort llunyana, un mort proper sempre és més que milions de morts als que no podem posar cara”, sou falsos e hipòcrites no he vist mai cap altres espècie que tingui tantes normes i tantes lleis sota la premissa de que estan fetes pels altres i mai per a un mateix (sempre, clar està, que un mateix no en pugui treure el profit pertinent), però bé, no és que els humans sigueu dolents, és que senzillament sou humans