entrada 1034 (any 8)

“Acord”, l’acord és quan dues parts cedeixen o ofereixen quelcom que tendeix a afavorir-les, en el meu cas els acords és la forma en que ens guanyem la vida, i els acords als que arribem tenen una naturalesa que farien negar la condició d’humans a qui ens els ofereixen, acords que només monstres com nosaltres podem complir, i molts cops pel bé dels humans com ens recorden, com si ens calgués... fa segles que no els qüestiono, senzillament els compleixo. Així que al sortir de la sala i davant la cara del meu acompanyant no vaig poder evitar la pregunta amb un somriure “I aquest cop?, de què es tracta, que volen aquests humans que no són capaços de fer ells?”, “Un llibre”, “Un llibre?” aquí el somriure s’ha tornat en una ganyota “No en tenen prou de llibres aquí? Pel que em diuen tenen una de les majors biblioteques, tot i que la majoria dels volums que guarden els van perseguir i destruir, això si, sempre després de deixar-ne un per... com ho deien “Objecte d’estudi”, i quin coi de llibre volen”, el meu acompanyant després d’aclarir-se la gola ha contestat amb un somriure “Volen que cerquem i trobem el llibre dels noms”, aquí ha estat on el somriure ha passat directament a rialla “Vaja, només volen aquest llibre, que no es regalen llibres entre ells mentre es toquen la poncella per veure si floreix i explota en una riu de...” “Prou! Saps que hi ha normes... no podem faltar”, “No podem faltar al respecte i menys en terra sagrada, les conec bé les normes, i tu saps que no hi ha terres sagrades només llocs on un espera poder descansar sense penedir-se. Així que volen aquell coi de llibre, i no els hi has dit que no existeix, que es quasi tan com cercar a l’himen de la verge maria o els testicles del coi de xai que tenia”, i ara bé un spoiler que qualsevol persona amb un xic de cultura se’l pot saltar sobre que és o que es creu que és el Llibre del noms, per començar dir que aquest llibre no existeix, tot i que el podreu trobar prop del Necronomicom o del Llibre dels morts en qualsevol biblioteca que se’n vulgui dir així, l’origen del mite del llibre ve de fa segles, es diu que quan hi va haver la revolta al cel, Deu va expulsar i va fer caure a tots els àngels que es van aliar amb el seu gran adversari, ara bé, i us ho puc ben assegurar, un fotut àngel sempre és un fotut àngel i no es pot diferenciar si és dels que va caure o dels que van quedar al cel, així doncs la història ens diu que Deu via els seus escrivents, també coneguts com a profetes va donar la llista dels àngels que havien caigut, aquesta llista va formar un llibre, el Llibre del noms, davant del qual un àngel al ser preguntat no podrà més que donar el seu nom verdader i el llibre ens dirà si és dels bons o dels dolents, si és que hi ha àngels bons dolents. Aquest llibre es va anar guardant i de tan ben guardat va acabar per perdre’s, com tot allò que la gent es creu però que no existeix. Suposo que la meva cara ho deia tot quan el meu acompanyant amb un somriure m’ha allargat una pàgina, “Potser que ho miris, els hi ha fet arribar com a prova”.