entrada 1035 (any 8)

La maldat és inherent a la condició humana, no és quelcom que s’adquireixi o quelcom que us sigui accessori i del que us en pugueu desprendre, al llarg dels segles he aprés que molt possiblement hi ha humans que mai podran estimar, però tots, tots, en algun moment de la seva vida podran odiar i odiaran; ho podeu vestir de moltes maneres i inventar-vos les excuses més versemblants, inclús us en podeu penedir posteriorment i demanar les excuses pertinents, però ho haureu fet, odiareu i desitjareu que algú senzillament deixi d’existir. Fa segles ens varen contractar per assaltar una ciutat, quelcom fàcil i senzill, qui ens manava va fer una pregunta amb un somriure “Vius o morts?” veient la cara del contractant va canviar la pregunta “Morts o desarmats de forma que no puguin representar cap perill?”, l’altre va somriure obertament “Si els matem nosaltres ens fareu descompte?”, veient la cara del meu acompanyant va perdre el somriure “Era broma, però potser si que els voldrem matar nosaltres mateixos, si no és problema”, “Com si els voleu matar a palles – va contestar el meu acompanyant – Segur que fareu un relat encisador i on quedarà clara la vostra valentia i com vàreu conquerir la ciutat... i recordeu, quants menys en quedin...” “De menys us n’haureu de preocupar...” vaig acabar la frase que coneixia des de feia temps... una amenaça no ho deixa de ser fins que senzillament desapareix. Així que odiar és del tot natural i més en un personal que hi està genèticament preparat, preparat pel pitjor i forçat a intentar fer el millor (sou carn de psicoanalista), amb tot uns petits consells per si mai teniu el vostre dia de fúria particular, i decidiu que les paraules estan bé, però que rebentar la cara a algú pot estar millor i més encara si després us folleu a la filla mentre la mare s’ho mira... primer, heu de dir que no éreu conscients del que fèieu, aquí serveix dir que per molt que ho intentàveu el cos no us responia, que escoltàveu veus que us deien que ho havíeu de fer (si podeu forçar el gest millor), també cal dir que les veus us deien que allò que fèieu era per un bé major i que estava fora de la vostra comprensió (tampoc cal abusar, tothom sap que les veus que escolteu acostumen a ser repetitives en plan “mata, mata, mata”, no fan disquisicions teològiques o ètiques dels motius), segon heu de dir que estàveu sota els efectes d’alguna substància, els motius de la seva ingesta poden ser diversos, tercer cal que recordeu que no recordeu, no sabeu que va passar... el tipus estava sagnant i el primer que recordeu és que li volíeu parar l’hemorràgia del tall al coll (no recordeu que heu estat vosaltres qui heu fet el tall), quart, heu de reconèixer que esteu disposats a canviar i que sentiu el que “us diuen” que heu fet... així que si tot va bé, us tocaran unes vacances pagades per l’estat ne qualsevol clínica de recuperació mental, amb una xaxiteràpia i uns viatges amb drogues “legals” (tot una incongruència ho sé lo de “droga legal” que també letal), i passat el temps us deixaran anar, aleshores senzillament heu d’escriure un llibre vendre els drets a una productora i follar amb les grupipolles que us sortiran de sota les pedres... si és que qui no vol passar-s’ho bé és senzillament perquè no vol