Solitud i por, possiblement aquestes dues paraules porten a una sèrie de combinacions que són capaces de ficar els pels de punta a bona part de la humanitat, ja que tenim "por a la solitud", "solitud per por", i fins i tot no és el mateix "por i solitud" que "solitud i por" molt possiblement el significat sigui del tot contrari en ambdues combinacions. Per nosaltres la cosa és senzilla, no hi ha altre camí que la solitud, qui en el seus cabals estaria disposat a viure acompanyat sabent que al cap d'un part insignificant del teu temps, tot al teu voltant canviarà irremediablement i que es perdrà una i una altra vegada tot allò que s'estima. Bé, per una simple economicitat de sentiments, i no és precisament del que els vampirs en vagin sobrats, un prefereix la solitud, tot i que això no implica que no desitgem divertir-nos, algú pot assimilar això a una manca de compromís, però perdoneu que m'enrigui d'una espècie que és famosa per trencar compromisos, compromisos que es juren pel més sagrat i que després sota la forma de mil i una excuses són trencats, crec que qui no sigui capaç de complir la seva paraula no l'hauria de donar, el verb és tan fàcil pels humans que ja no doneu cap mena de importància ni significat al que dieu.
Així doncs, la solitud és el que ens queda, i de fet la sabem apreciar, i això no vol dir que tinguem sempre la tapa del wc aixecada, o que tinguem la costum d'apretar el tub de la pasta dentífrica pel mig, sinó i simplement que hem aprés que aquest pot ser un estadi tan normal com qualsevol altra. Ahhh, i la pregunta suposo que serà: I no es casen el vampirs o no viuen en parella? i la resposta és terriblement senzilla, qui amb unes capacitats que ni tan solos podríeu imaginar decidiria de passar tota la seva existència (que poden ser mooooolts segles), al costat de la mateixa persona, possiblement algú de vosaltres deu tenir els ulls humits pensant en el bonic que seria poder-ho fer, no us ho critico, però recordeu que no passeu de ser uns simples humans, i el que pogués arribar a pensar o imaginar res o quasi res té a veure amb la realitat.
I sobre la por.... bé un cop no es pot morir un perd la por a la mort, jajajajaja i aleshores esdevé una nova por, una por a viure, una por a no poder dir que cada nit ha merescut la pena, que no ha estat només una nit més, a la fi una existència sense objectius no deixa de ser més que una pèrdua de temps, i el temps no està fet per ser perdut.
I per acabar quelcom que m'ha vingut al cap avui, fa molts anys estàvem quatre amics reunits, a la vora d'un foc (bé, els vampirs no tenim massa fred, però som un romàntics i ens agrada aquest tipus de postals), i parlant, parlant va sortir el tema de que ens agradaria o quin desig demanaríem. El primer va dir que voldria ser un humà de nou per poder sentir el pas del temps i poder experimentar de nou estar amb algú envellint, el segon va dir que voldria ser humà per tornar a sentir tot allò que ara havia perdut, el tercer volia ser també un humà per tenir la necessitat de pensar més en els seus actes i valorar més tot el que se'ns dóna. Jo me'ls vaig mirar i simplement el hi vaig dir que desitjaria continuar sent un vampir i xuclar-lis tota la sang. Ummm, no sé que va passar, però mai més m'han convidat prop del foc, de fet hi ha vampirs un xic irascibles o possiblement, humans, massa humans.
4 comentaris:
Si em permets: "por a viure, una por a no poder dir que cada nit ha merescut la pena, que no ha estat només una nit més..." No és por a NO VIURE, aquesta por que defineixes, i:
Si no hi ha mort, no hi ha urgència per viure, i sense urgència, no hi ha por a no viure. No?
Em sembla una por molt humana, aquesta. I molt recomenable, tanmateix.
Estimada Filadora per molt que tingui l'eternitat sempre m'ha aterrat la idea de preguntar-me per la nit: "I avui que has fet que justifiqui la nit?", algú em va dir que el dia que no tingui resposta hauré mort sense ni tan sols adonar-me'n. I sobre la frase que dius... si no hi ha mort, senzillament hi ha la seguretat que tens temps per viure, ara bé, una vida buida a vegades és pitjor que la pròpia mort, i la vida sempre s'ha de viure amb urgència és un regal massa valuós com per raccionar-lo o creure que hi serà sempre...
Ben dit!
Ummm a cas no tot el que dic està ben dit??? (brooooooooooooma)
Publica un comentari a l'entrada