entrada 1026 (any 5)

Avui algú m’ha preguntat com és que havia acabat en aquest paradís sobre la terra que són aquestes contrades, possiblement ell s’ho prendria com un premi, però personalment crec que té força més de càstig que no pas de premi, en un dels darrers encàrrecs que em van oferir tenia de vigilar un grup que havia sortit a centre europa i que tenia forces negocis i cap d’ells legal i molt menys ètic, o almenys des de la vostra visió, els tipus havien muntat un xiringu en un poble perdut de la mà de Deu, on hi havia una fàbrica abandonada, els tipus oferien una “vivència” que com ells deien feia que un valorés força la vida, de fet alguns nous rics es tancaven en aquella fàbrica i el joc consistia en que només e podia quedar un de viu, i que no s’admetien armes de foc, passat un temps els rics (que no són tontos) van descobrir que igual en lloc de deixar-se matar entre ells, podrien llogar a tipus perquè ho fessin ells això de jugar-se la vida, i ells ho podrien veure gràcies a unes càmeres que portarien aquests tipus en primera persona, el negoci va anar força bé, i jo vaig entrar com un tipus de manteniment, la meva missió era senzillament informar, valorar i esperar, una nit que hi havia “festa” em van enviar amb un grup al poble a cercar material, un cop al poble, un dels encarregats em va fer mirar per la porta del camió mentre l’altre ordenava que acceleressin, hagués pogut evitar caure, però no volia deixar perdre l’oportunitat de quedar com un perfecte estúpid, els tipus van marxar deixant-me al poble, vaig somriure mentre m’aixecava i em dirigia cap una de les cases, em va costar força poc pujar al sostre i vaig anar saltant de sostre en sostre seguint el camió aquest va sortir del poble tornant cap a la fàbrica, vaig trigar uns minuts més que ells, però quelcom em deia que allí passava alguna cosa d’anormal, va ser creuar la porta i veure el camió encara amb el motor en marxa, suposo que el tipus ho hagués pogut fer millor, però no s’hi va esmerçar massa, va sortir de les ombres directe cap a mi amb un ganivet a la mà, el vaig esquivar en el seu segon cop vaig agafar-li el braç resseguint-lo fins el canell una torsió seca i l’os es va trencar, va obrir la mà lliurant-me el ganivet, li vaig clavar al coll fent una preciosa fontana di sagni quan li vaig treure, no vaig poder més que concloure que la sang és del poc bo que teniu els humans, allò va ser un desastre, semblava ser que els tipus que s’havien de matar entre ells van decidir innovar en el joc i a part de pelar-se entre ells havien aconseguit sortir de la fàbrica i s’havien dedicat a matar a tothom a qui havien trobat, vaig comunicar el fet i encara no entenc bé el motiu però qui em va encarregar la tasca va concloure que tot i que les meves explicacions eren força raonables, hi havia més d’un dubte també raonable que les coses haguessin anat de forma diferent, doncs au, digues la veritat i com a premi t’engeguen a aquesta merda de cul de món…