L’estava mirant, suposo que algú ho titllaria de
delicte avui en dia, però no fa massa ja seria una dona en edat de donar fills,
s’ha mogut al llarg de llit cercant-me i no ha pogut més que treure’m un
somriure, al meu cap han vingut les paraules que m’havien dit no feia massa
temps:
-Portarme como un adulto que es? Tener 30 años y vivir como un viejo que no sabe disfrutar de la vida?-
Encara recordava les seves paraules ahir per la nit
“Et tinc de dir, que és la primera vegada que ho faig amb un home” em va dir
tota seriosa, vaig somriure “Mira em guanyes, que jo encara mai ho he fet amb
un home…” ella es va relaxar i es va deixar anar… aquest matí la mirava des de
la porta on sonava això… suposo que deu tenir com objectiu vital el salvar
ànimes com la meva, tot intentant demostrar-se que tothom és recuperable, porto
cinc-cents anys en aquest món i força més temps fa ja que soc coneixedor que
acabaré cremant a l’infern, la gent com nosaltres no és gens recomanable, li
podria presentar a forces dels meus amics i ella no entendria a cap d’ells, li
podria presentar al bo del Tom qui era expert en solucionar problemes, com ell
em deia “Per matar a algú el millor és saber qui importa…”, encara el recordo
dient “Miri, tinc a certa persona qui li pot interessar que visqui i a qui jo
no tinc ganes de matar, i tot ho podem solucionar si decideix deixar aquest món
pel seu propi peu…”, tothom té algú a qui valora més que a la seva pròpia vida
i en cas contrari, aquest algú no mereix cap respecte i se’l pot matar sense
masses problemes… podria haver tornat al llit i fer que em despertava amb ella,
hagués estat força romàntic, però un ja no està per aquestes coses, m’he sorprès
mirant el rellotge mentre em preguntava com trigava en despertar-se i deixar-me
el meu espai, no va ser una bona idea portar-la ahir per la nit, de fet ben
mirat, no hi ha masses bones idees, ella ha obert els ulls i m’ha mirat, quasi
que m’ha forçat a tancar els ulls, la felicitat és contagiosa, quasi tan com
dèbil, s’ha aixecat i ha vingut cap a mi, tenia clar que el seu sol contacte
podria purificar alguns segles del meu comportament, però una vida al seu
costat no seria suficient per purgar el que he estat “Crec que la teva mare et
deu estar buscant…” ella m’ha mirat i sense dir res s’ha començat a vestir,
suposo que deu sortir més fàcil quedar com un fill de puta que iniciar una
relació, i més quan un té clar que la cosa no anirà a més, ella oblidarà i
cercarà la felicitat i un senzillament deixarà passar el temps…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada