entrada 1027 (any 5)

Avui em preguntava que kllons havia vist el meu predecessor en aquesta merda de lloc per voler-s’hi quedar, i per haver cabrejat fins un punt inimaginable per les limitacions humanes a qui va fer cabrejar, darrerament em pregunto que em matarà abans, si l’avorriment o el tedi d’estar en un lloc com aquest, i em costa d’imaginar un càstig pitjor que haver-hi d’estar massa temps, estava per la feina escoltant al Soulsavers (valent indirecta, sinó directa de cop) i el seu treball “The light the dead see” (una altra indirecta sense massa miraments), i més encara si un es fixa en qui dóna veu a les cançons… doncs res, per allí estava quan no he pogut més que veure a un dels eterns pretendents a la  xona d’or de l’empresa personificada en una de les secretàries, el tipus fins i tot per algú altament especialitzat com ella en obtenir dels homes allò que vol estava ja arribant al límit de qualsevol decència, començant ja a bordejar el ridícul aliè, aleshores l’he escoltat explicar una història que m’ha tret un somriure, el tipus li deia a la interessada “A veure quina resposta em dones… hi ha un enterrament on s’enterra la mare de dues germanes, en aquest lloc, una de les germanes veu l’home de la seva vida, al cap de pocs dies, aquesta germana mata a l’altra… em pots dir sense pensar perquè ho va fer?”, la tipa tenia clar que hi havia pregunta trampa, però qualsevol ho pot veure, de fet aquesta és la típica pregunta que tothom fa per veure si un es troba davant un eventual psicòpata, i òbviament la tipa ha donat la resposta correcta a la seva condició i que venia a ser el que tothom esperava d’ella, he sortit del despatx sense poder-m’hi estar… “Bé, ja que estem fent jocs per a imbècils amb problemes de retard mental… us en proposo un de nou… si poguessis acabar amb un tipus a qui preferiries a un rei o a un príncep… considerant la diferència d’edat i de físic obvi entre aquestes dos figures al ser pare i fill….”, ella ha somrigut i no ha trigat en contestar “El rei sense dubtar-ho, un cop ja no hi fos sempre hi hauria lloc pel príncep, ara nou rei…”, no he pogut evitar un somriure, heus que allí teníem tota una supervivent, algú que et vendria pel seu interès o senzillament per veure la cara de tonto que se’t pot quedar tot pensant que ella no ho faria o almenys no amb tu… he tornat a entrar al despatx, possiblement persones com aquelles són les que donen el toc de color a un món gris com aquest, i he recordat el que em van dir fa temps “Que no t’enredin, l’anormal no ets tu, que molts anormals et diguin que ets tu no vol dir que ho siguis, senzillament vol dir que molts estan equivocats…”, m’he assegut escoltant de nou als Soulsavers, i preguntant-me quan em queda per purgar abans no deixi aquest lloc…