La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 23 de juny de 2012

entrada 1024 (any 5)


Fa temps em van dir que de les coses més tontes un en pot treure les lliçons més importants, perquè l’aprenentatge moltes vegades no ve de la importància o del nivell de qui ensenya sinó senzillament de la utilitat d’allò que ens és ensenyat, així que ahir en un cinema ple de testosterona i feromones, vaig veure sense poder amagar un somriure com una de les veritats universals tornava a ser preguntada… que cal escollir allò que sabem que és el que ens convé o allò que volem… o igual cal agafar les dues coses i després sempre es tindrà temps de demanar excuses… després van tocar algunes copes tot i he de reconèixer que no tinc el poder d’atracció de l’antic propietari d’aquest blog, amb tot i mentre pagava vaig veure una de les cambreres fer una nota, ella em va mirar tota sorpresa mentre interrogava amb la seva mirada, vaig somriure “Pensava que la nota era per a mi..” ella va riure “Aleshores tot hagués estat massa fàcil…”, fet que va molestar a qui m’acompanyava, però crec que mai he signat un rebut on em vengués per cap import… aquest matí m’han molestat a primera hora tot dient que em portaven quelcom, he baixat a fer els honors i l’he vista, una triumph bonneville SE, i és que a vegades ser un cabron i portar-se com un veritable fill de puta té com a premi que algú amb pors et faci un present que no et mereixes, he signat el rebut, de petit em van dir que estava lleig rebutjar segons quins presents, i més quan aquests passats una estona passaran a ser un senzill passat… una de les veïnes que sortia amb la seva mare ha mirat la moto, “Que xuli!, em podries…” la mare li ha estirat el braç “Perdona a vegades no sé a qui ha sortit..” mirant-la no he pogut més que concloure que havia sortit a la mare, no sé en quin punt de la vostra curta vida decidiu acceptar a ser allò que s’espera que sigueu i deixeu de lluitar per ser allò que voleu ser, l’he mirada, al llarg de la meva existència he matat a persones més joves i per menys o directament res, senzillament per un senzill intent de divertir-me, de demostrar que per molt que Deu s’esmerci en crear bellesa, veure lo fàcil que és convertir-la en senzillament un no res… “Quan vulguis et porto donar una volta”, ella ha somrigut la seva mare no, però poc importa, ja no sé els segles que fa que prefereixo la ingenuïtat als valors socials que accepteu… ara i després d’algunes copes crec que és el moment del bateig, possiblement no el millor, però és el moment, les motos et maten o et donen la vida, i els segles han fet que valori a les persones i objectes que tenen les coses clares, no vull decidir pels altres, que cadascú carregui mb l’infern que generi i no esperi decisions amanides i que sempre li portin gratuïtament allò que es desitja, i mentre agafo el casc (una imbecil·litat més d’aquest el vostre sistema), penso si un ha d’escollir la Gin o la Babi…

4 comentaris:

Aris ha dit...

Home un vampir motero !

Molon labe ha dit...

Umm, que li he fet perquè m'insulti? dient "home"....???

maria ha dit...

No me l'imaginava veient aquest tipus de pel·lícules.

Molon labe ha dit...

M'agrada veure que la puc sorprendre més que no pas el meu antecesor....