entrada 32

Avui tornem a tenir 2 conceptes que ahir van sortir en una conversa, amor i distància.... o més ben dita, la pregunta amagada sota aquests dos conceptes era si l'amor aguanta la distància.... Bé a favor de l'amor dir que és un de les coses més tontes que existeix, ja que aquest no entén ni de color, ni edats ni procedències ni pràcticament res de res, i després la gent encara es sorprèn si no funciona com s'espera. La distància en canvi és un concepte clarament definit, distància s'associa a allunyament, i fins i tot aquells que tenim al costat podent ser "distants", així doncs la distància per la majoria dels mortals és un concepte que tendeix a neguitejar...

Amb tota la meva experiència al llarg dels anys us puc dir (per la vostra tranquil·litat), que si, é possible l'amor i la distància, és clar sempre que hi hagi una sèrie de conceptes clars, l'amor només aguanta la distància quan hi ha confiança i quan aquest no cobreix cap debilitat de l'altre. M'explico, òbviament sense confiança un s'acaba per preguntar si val la pena, estar esperant pobres i curtes estones mentre no se sap ben bé el que fa la nostra parella, i aquest dubte té com a resultat un desastre molt superior als dubtes d'Otello. Sobre la segona part, dir que si tenim parella simplement perquè aquesta parella ens cobreix una necessitat vital nostra, i ni com un element que complementi, òbviament no trigarem a buscar de nou aquell element que ens ompli vitalment, fet gens discutible, tothom és lliure de mal viure la seva vida com li vingui en gana. Amb tot, us deixo un consell, si bé és possible amor i distància... aquesta opció és avorrida, mooooolt avorrida, si els mortals teniu poc temps en aquest mon perquè el voleu perdre esperant curtes estones de felicitat?, possiblement això us faci creure que sou millors que aquells que cerquen la felicitat en cada moment, i aquí tornem al que deia, només aquells que tenen la felicitat per altres mitjans, es poden permetre el luxe de tenir un amor a distància. Ahhh, però aleshores no ha de massa especial aquest amor que es pot complementar amb altres activitats que ens fna feliços, quan precisament l'amor hauria de ser l'activitat (en majúscules) L'ACTIVITAT, que ens fa feliços.

Com en tot quelcom falla, i el que falla prové de la pròpia naturalesa dels humans, que mai estan contents amb el que tenen i sempre en volen més... Amb tot, res de dolent hi ha en voler cada cop més, tot i que molts no entenen que voler cada cop més hauria d'implicar també estar disposat a donar també cada cop més....