entrada 27

Aquesta nit estava pensant en els darrers temps, i tot que per mi el significat de "darrers temps" pot implicar vàries generacions humanes no deixa d'indicar això, tot el que he viscut en un lapse curt de temps, doncs bé, en tot aquest temps mai m'ha deixat de sorprendre la fragilitat humana, sempre que m'he acostat a algú i he decidit que la curiositat precedia al sopar, he descobert, que els humans no voleu una persona, voleu a la persona... i m'explico, no desitgeu una persona per com és, sinó per allò en el que el podeu convertir, i en molts casos si aquesta conversió falla la relació desapareix, estic fart de dir sempre el mateix, que sota tot el meu encant (i els vampirs en tenim molt), hi ha una persona i que no sóc gens recomanable. Amb tot, i possiblement si que tingui aquell potencial que es cerca, aquella matèria per moldejar i convertir en el que es desitja, i fins i tot després de l'avís, us fiqueu mans a l'obra per intentar perfilar el que desitgeu.... un cop més us dic que el que us toca viure no és una pel·lícula americana amb final feliç, la vida dels humans té pocs moments feliços i la felicitat no s'aconsegueix canviant als altres, sinó acceptant-los i en tot cas canviant un mateix, tot i que els humans no en sabeu massa d'això, és clar com pot canviar el centre de l'univers?, el punt on tot gira i convergeix..... però recordeu sense canvi no hi ha evolució, i molt possiblement els dinasaures tampoc van pensar mai en canviar.... ummm, heu vist algun dinosaure darrerament??.

Amb tot, durant l'any 2000 vaig descobrir algú que molt possiblement ja havia passat pel mateix que jo, i em sorprendre que un humà en una sola existència fos capaç de descobrir el que jo en molts anys... i per molt molestos que arribeu a ser, quan algú de vosaltres val la pena, no em molesta de reconèixer-ho, i com a botó us deixo el que dic jo sempre, quan amb ulls il·luminats i cara tonta se'm diu qualsevol tonteria...

Amor mío, has de saber
que uno tiene el alma negra
de respirar el humo de los bares
en los que tú nunca has de beber.

Allí perseguí a mujeres ajenas,
que lloraron conmigo o por mí,
que me llevaron a sus casas
para dejarme morir.

Amor mío, antes de nada has de saber
que no soy recomendable.
No tengo alas para llevarte
pero, si faltas, ¿cómo salvarme?

¿Cómo salvarme?

Amor mío, allí olvidé
que soy tuyo, que se hace de día también,
que afuera me estarían esperando,
y dónde diablos aparqué.

Te vi pasar y blasfemar,
y me escondí entre los portales
para evitar que te cortaras
con mi fracaso de cristales.

I recordeu, no som el que desitgeu.... després del miratge inicial la veritable naturalesa sempre acaba per sortir, i a vegades mirar des de lluny ens dóna una millor imatge que no pas mirar a dos dits....