Mirava la col·lecció de llibres del tipus,
el incunables que anaven fent una filera per l’estanteria i no vaig poder més
que sorprendre’m al veure alguns del volums, no fa tants anys la gent anava a
la foguera només davant la més petita sospita que tinguessin o tan sols
haguessin vist o tocat algun d’aquells llibres, el tipus em va observar
dibuixant un somriure “No són llibres per a tothom, a vegades en un d’aquests
volums llegim el que volem, i no pas el que hi diu realment. Molts estan
escrits de forma críptica, molts d’aquells escriptors els van escriure tot
pensant que els que vindrien no serien tan llestos com ells, i avui en dia
veiem com els que els llegeixen es creuen que aquells que els havien escrit no
eren tan espavilats com ells, suposo que tu sentenciaries amb un “els humans
són així”, però que hi farem”. Vaig somriure mentre passava les puntes dels
dits pels lloms dels llibres, allí hi havia més que pàgines o lletres, allí hi
havia historia en aquells volums a vegades l’important no era el que estava
escrit, en un dels exemplars vaig somriure al veure minuciosament dispersos i
sense aparent sentit una sèrie de punt que només per aquells que sabessin el
que cercar eren pàgines i paraules on es deia el que realment es volia dir, res
millor per amagar una paraula que un llibre sencer, el meu interlocutor va
servir-se una nova copa de brandi, tot començant a parlar “Hi ha un experiment
que crec que coneixes, es van tancar en una gàbia a un grup de micos, al centre
hi havia un plàtan que penjava d’una corda, cada cop que el tocaven se’ls
ruixava amb aigua freda, amb el temps els micos menjaven de la resta de llocs i
no tocaven aquell plàtan, és més, atacaven a qualsevol que s’hi acostés per tal
de no ser mullats, i de fet pocs saben que els simis no poden nedar per un tema
de densitat òssia… doncs bé, van anar canviant individus i als nous vinguts
se’ls atonyinava quan intentaven agafar el famós plàtan… i voila, vet aquí que
es va arribar a un moment on cap dels simis del lloc havia estat ruixat, cap ho
havia viscut, però seguien sense tocar ni deixar que ningú toqués el collons de
plàtan”, vaig somriure “I això ens porta a?” va fer un posat seriós que no li
esqueia massa “A què mentre els humans reien i es pensaven molt intel·ligents
contemplant als pobres simis, un dels presents a la sala es va quedar sense
paraules al caure-hi, si canvies el plàtan per una poma i la sala pel paradís
podries fer alguna analogia més que interessant, i és que en el fons no deixem
de ser simis mutats i no masses vegades per a millor”, vaig somriure mirant un
dels llibres tot sorprès “Tens un exemplar de la Via dels escacs?, pensava que
s’havien deixat perdre” va somriure tot cofoi “Són pocs els que hi cauen, i
menys encara els que saben que hi diu, suposo que deus conèixer la premissa” “Que
la gent es divideix entre aquells que cerquen l’escac i mat, i aquells que senzillament
cerquen les taules” “I que els que cerquen l’escac i mat amb massa ànsia acaben
per perdre ofegant al contrincant” “I els que cerquen les taules quan aquestes
no han d’arribar acaben ofegant-se”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada