entrada 1134 (any 8)

Vaig entrar en el local, i el vaig localitzar prop de la barra, el tipus ja deuria anar per la tercera copa, em va veure i amb un somriure va cridar a la cambrera “El de sempre?” va preguntar ella ja amb l’ampolla a la mà, vaig tornar a somriure “No li faré un lleig a una noia com tu…” “Fa anys que vaig deixar de ser noia” em va respondre omplint el got, el meu conegut ho va mirar tot divertidament “Ja ho veus” em va dir assenyalant a tota la gent que hi havia pel local “No fa encara quaranta-vuit hores semblava que el món s’havia d’acabar per una imatge que va donar la volta al món, i ja ho veus, quaranta-vuit hores més tard tothom de festa” “Suposo que deuen ser fotudament conscients que el món s’acaba i si aquest no s’acaba a ells se’ls hi acaba la vida, així que, que menys que aprofitar-ho, de res serveix deixar suc a la fruita si saps que l’hauràs de llençar, el millor es exprimir-la tota. Però no ens hauríem d’estranyar, i menys nosaltres que els coneixem força bé, ja sabíem com acabaria, ja ho hem vist moltes vegades, tot i que em sorprèn que cada cop els “No potser” són menys i el temps de cura hipòcrita es redueix, suposo que cada cop els hi queda menys vergonya o decència, si és que mai l’han tingut. Suposo que el seu gran pare no en deu estar massa content dels pecats dels fills”, el meu conegut va somriure “Aquí tens un dels grans errors, tothom pensa que fallen al seu pare pels seus actes, ningú pensa que igual qui va fallar va ser el seu pare per fer-los d’aquesta manera, tan imperfectes, tan proclius a fallar. Després de segles et puc dir que la bondat no és quelcom natural que es perverteixi per la maldat, de fet la bondat no els hi és inherent, són dolents per naturalesa i a vegades perverteixen la maldat amb certa bondat, no entenen que se’ls va fer dolents per tal de convertir-se bons, i no pas bons que per efectes externs es tornen dolents… possiblement no juga als daus, però se la pela, i a gust veient com de perduts van”, vaig acabar-me la copa demanant-ne una altra “I m’has fet venir deixant el que tenia entre mans per una conversa de teologia 2.0?” va somriure “No sé si mai aconseguiré que em perdonis haver-te fet perdre la teva partida del MGSV, no ets un xic grandet per aquestes coses?”, em va dir mentre em colpejava l’espatlla “És de vell verd mirar el cul de les jovenetes” “I voler-se-les follar?” “Pagant o gratis?, pagant lleig per promoure la vexació segons les erices cabrejades, gratis?, en el teu cas tot un miracle, i no crec que allà a dalt estiguin massa proclius a concedir miracles…” va callar quan una joveneta se’m va acostar “Hola, ens coneixem?” el meu conegut va deixar anar una rialla “Ja ho veus, avui serà la teva nit de sort”, vaig somriure “No, no crec que ens coneguem, igual de petita et va semblar veure’m quan sortia de casa teva després de follar-me a ton pare”, la noia es va girar marxant “Ja ho veus, no es pot ser sincer… el que dius, o vas de mentider per la vida o no et menges un torrat” “Serà això” va dir la cambrera omplint de nou els gots “Algun dia m’haureu de dir d’on heu sortit vosaltres, perquè del cony de cap dona n’estic segura que no”