entrada 1138 (any 8)

He vist forces “èxodes” al llarg dels segles, no hi vaig ser per veure com es separaven les aigües del mar roig, però algú que si em va dir que s’ha vessat més tinta que no pas aigua tenia aquell mar, i que tot va ser força més fàcil quan es va descobrir que els ofegats suren. Amb tot, si quelcom he arribat a descobrir és que quan s’inicia un moviment d’aquestes magnituds no es pot aturar, la riuada de lemmings tenen clar que la mort ja la tenen segura, així que tot el que els hi vingui posteriorment els hi ve de més. I per moltes fronteres, per molts policies o per molt d’exèrcit que s’hi vulgui posar sempre passaran, perquè aquest fet no deixa de ser un negoci, i on hi ha negoci sempre hi ha gent disposada a explotar-lo. A més, el que s’ha de tenir clar, és que si es vol viure en un lloc perfectament estanc, el primer requisit és que no hi hagi cap mena de corrent, ni de fora cap a dins, ni de dins cap a fora, les unidireccions no serveixen en aquest joc, i les porositats acaben per ser més que evidents, i després hi ha tots aquells que alegrement i sense pensar-s’ho massa decideixen que no hi ha dret (i sense preguntar a la resta, és clar que tenen la veritat absoluta) decideixen que on viuen quaranta milions bé que en poden viure quaranta milions i alguns més, això si, gent que ni coneix l’idioma ni la cultura i que en el millor dels casos tenen un patró cultural que difereix en alguns punts del nostres, punts que segurament sobrepassen el llindar de la tolerància que aquests mateixos que a bodes conviden estan disposats a pagar, i és que té el seu toc divertit de convidar quan qui paga és l’altre, fer que pagui la padrina i no voler-se estirar la butxaca està lleig, molt lleig, per molt que algú ho vesteixi com un acte humanitari o de solidaritat, si voleu us puc explicar la humanitat i la solidaritat que vec en els vostres carrers cada dia, i us podreu córrer a gust de lo xaxiguais que són, i que sou; perquè quan s’explica la gran majoria et mira sorprès tot dient que “ells no viuen en un lloc així” i on una barbie destellosdeoro em deia que la gent no busca menjar dins els contenidors de les escombraries, senzillament “satisfan la natural necessitat humana de la curiositat”, vaja que lo de mirar els contenidor ve en el vostre ADN per veure que hi ha... ahir tot sopant vaig assistir a una conversa força interessant, un dels presents i veient que els plats eren inacabables va demanar si li podien preparar les sobre per endur-se-les, el vaig mirar sorprès i ell es va excusar “Mira, així tinc fato per uns dies”, el vaig tornar a mirar, fa temps que el conec i sé que ell menjar de sobre como que no, un cop fora del restaurant i amb les bosses m’ho va explicar, té uns veïns que sempre estan parlant de restaurants però no hi poden anar per la crisi, i els va escoltar parlar meravelles del que n’estàvem sortint, així que havia pensat de portar-lis les sobres... vaig somriure, tot saben el que m’explicarà passades unes hores, i és que aquests estupendos veïns li fotaran les sobres pel cap i no li dirigiran mai més la paraula, perquè només hi ha quelcom que superi l’estupidesa humana i és el fals orgull