entrada 1135 (any 8)

Li estava donant voltes al fet que molt possiblement no ens mereixem, ni mai ho hem fet. El cel, ja que de sempre hem estat molt més propers als dimonis i amb l’infern a la cantonada, de fet mai he estat bo, i molt possiblement alguns dels meus actes farien envermellir d’enveja als mateixos diables… li estava donant voltes tot esmorzant quan un dels presents ha deixat anar el tema del dia “Si, si, tu ves mirant l’embolcall del que has demanat per veure si està lliure de transgènics, però el dia que hagis de decidir entre transgènics o alimentar als teus fills ja m’ho diràs, que fàcil que n’és de parlar quan pots donar als teus descendents el que vulguin per menjar, i fins i tot més del que els hi cal”, vaig demanar un altre cafè de cultiu ecològic i mercat just que un paga a preu d’or, i que d’allí on prové les coses no canvien un borrall per molts que en compris, això si d’excuses totes les que vulguis per donar explicacions a les mentides que tothom sap, però que de bonic que és tenir la consciència tranquil·la ni que sigui per una estona un diumenge pel matí… el meu conegut seguia defenent l’evolució dels cultius per no entrar en una agricultura involucionada (com es nota que els seus pares se’ls van gastar en una bona educació), l’altre li responia dins del veganisme més estricte que no mereixia més que vergerismes com a respostes, tot i que va atacar amb l’argument amanit de “Els transgènics només fan rics a uns i ho saps!”, bé, fins on jo sé, el comerç actual tampoc és que faci rics a dojo… suposo que ho va dir per un dels dilemes més sagnants que van patir els estates, a l’inici dels transgènics s’havia de pagar per la seva llavor, però no hi van caure que a vegades aquestes cultius eren més “potents” alhora de fertilitzar, el que portava a que cada cop més collites veïnes es veiessin pol·linitzades per ells en lloc de per plantes no modificades genèticament, això va portat a que les empreses que les comercialitzaven anessin demanat indemnitzacions perquè entenien que els cultius veïns feien servir les seves llavors, un tema lleig on els hi hagi i que encara avui en diu no està del tot resolt. Ahir llegia que un magnat havia decidit comprar una illa per tal que a tall de nou edèn fos donada als milers de refugiats, tot i que la pregunta puta era “I un cop allí què?”, de que viuran, com edificaran, podran marxar si ho desitgen… davant totes aquestes preguntes algú em va recordar la famosa obra Utopia de Tomas Moro (un cognom del tot premonitori sens dubte), amb tot, igual cal recordar quina és l’accepció que té avui en dia la paraula “utopia”, jo personalment i coneixent-vos com us conec, més que utopia estic ben segur que l’illa acabarà sent com l’illa del doctor Moreau. Un dels presents m’ha tret dels meus pensaments al dir que havia vist un article on els extremistes islàmics deien que arribarien a la plaça de sant Pere i que farien execucions multitudinàries en nom del seu Déu, he somrigut, i ni tan sols li he explicat que si només hi hagués una religió senzillament tots aquells que atien l’odi entre elles i es proclamen salvadors de la veritable fe perdrien tot el seu poder, i que per això rarament es fan atacs a seus religioses d’altres confessions.