entrada 1133 (any 8)

Avui he llegit un post en un altre blog i no he pogut més que recordar quelcom que em va passar fa uns dies, i que es podia lligar al que explicava el meu benvolgut blocaire. Estava fent cua en una caixa del super mentre mirava la caixa que tenia entre les mans i sense tenir massa clar si l’encertava, i és que per tal de poder comprar una caixa de tampons un ha de ser expert en física quàntica com a mínim, i ni tan sols així tens assegurat l’èxit en l’empresa... llegia i rellegia la caixa entre el super absorbent, la tipologia i morfologia, les instruccions de com posar-lo, vaig estar temptat d’obrir-la i demanar a alguna de les presents que estiguessin ovulant que em fes una demostració, sota perill que m’indiquessin que es posava igual que un supositori i que ja sabia... doncs res que estava esperant tot distret quan vaig veure venir un grupet de nois “jovent” en diuen ara, que passava pel costat de tots els que fèiem cua, a la meva alçada i com no m’apartava un em va empènyer sense moure’m, em vaig girar i amb un somriure em vaig apartar, el tipus alleugerit va seguir fins situar-se davant meu tot just rere la dona que estaven cobrant, no contant i davant les rialles dels companys de feta, va deixar un paquet de galetes a la cinta amb la compra de la dona i va sortir de la línia, al dona no hi va caure i va acabant pagant les galetes, el tipus va agafar el paquet amb un somriure i donant un calbot al nen que estava amb la senyora i que intentava dir quelcom va sortir del super. Vaig mirar al meu voltant, tothom ho havia vist, però ningú va dir res, la dona va reaccionar deixant anar tota una sèrie d’improperis que només van tenir com a resultat el ditet aixecat d’una de les acompanyant del nou superxungoheroidebarri, segurament aquell tipus aquella mateixa nit es follaria a la que volgués i la resta d’amics farien cua per mamar-li la polla. Vaig pagar la caixa de tampons mentre li preguntava a la caixera pel fet, al que ella va dir “A mi només em paguen per cobrar”, vaig somriure, mirant a la resta, un dels de la fila va dir “Jo no he vist res”, d’altres van desviar la mirada, i fora la dona passava per davant del grupet que encara s’acarnissava més amb ella. Vaig sortir, el tipus de l’empenta em va veure i va fer un gest que la resta que estaven de subidon no van voler entendre, va ser ràpid, un cop a la nou d’Adan al primer, un altre cop amb els dos palmells de les mans al segon, el tercer va obrir la boca que va tancar al rebre una genollada als genitals, una de les tipes va rebre una bufetada i la darrera em va mirar i va marxar corrents, em vaig girar mirant als tipus del super que estaven com a micos en una gàbia mirant quelcom que no entenien “Em toca els collons viure amb personatges, que només cobren per cobrar, d’altres que no veuen res, i de covards que giren la mirada tot esperant que no els hi toqui a ells, el dia que violin a les vostres filles segurament agraireu que no us hagi tocat a vosaltres...”, vaig agafar la caixa de tampons quan em va venir a veure el noi que anava amb la dóna “Gràcies” em va dir sense poder acabar la frase, el cop el va deixar sense aire i estès al terra “No em donis les gràcies, si haguessis estat el que hauries, jo no hagués tingut de fer la teva feina... i no tindràs sempre a gent disposada a resoldre els teus problemes”