entrada 1137 (any 8)

Avui he escoltar una expressió que feia temps que no escoltava “Els comentaris del Diable”, de fet és una expressió traduïda del grec clàssic, i que es feia servir fa segles per intentar justificar els comentaris o discursos de certes persones, o directament el seu comportament, quan aquests eren difícils d’entendre provinents d’una persona com aquella es deia que la persona havia patit aquests comentaris, que el propi Diable havia deixat anar a cau d’orella tota una sèrie d’idees que havien portat al personal a actuar o dir segons que. Doncs avui a la feina un dels presents ha explotat, i ha deixat anar tota una sèrie de comentaris i observacions que ja no deixaran al personal iguals, i el tipus a cada paraula s’anava envalentint i ple de confiança les ha anat deixant cada cop més grosses, i després de quedar-se ample el silenci de sempre, les mirades dels presents preguntant-se que havia passat per arribar en aquell punt, els presents donant-se per no al·ludits van anar marxant esperant que quedés algú a qui fer objectiu de les paraules. Amb tot sempre és millor que els tipus es descarreguin verbalment més que no pas que apareguin amb una pistola i facin el seu dia de fúria particular, i clar un es pregunta quin és el motiu que provoca un merder com aquell, i al final un descobreix com de senzill és que quelcom del tot nimi acabi per convertir-se en la gota que vesa el va, o com tota turmenta sempre comença per un senzilla gota de pluja. Doncs el tipus l’ha liat parda i més, perquè algú li havia estat sisejant el seu cafè, i davant les repetides queixes només trobava somriures de gent que li deien que no seria tan, i que no calia fer-ne un gra massa per quelcom com allò, doncs res, el resultat serà força clar, segurament la discussió arribarà a les orelles pertinents, al tipus se li concedirà un permís retribuït per tal que s’ho repensi, i a la resta se li prohibirà de fer cafès, possiblement algú pot concloure que és quelcom exagerat, però quan les criatures no saben fer res més que criaturades a algú li toca posar ordre, i el divertit del tema, és que segurament el culpable serà el tipus que l’ha liat, el que s’endurà les bronques i els comentaris dels tipus que ara ja no podran gaudir del seu cafè, i no pas el tipus que li ha anat robant el cafè. Fets com aquests no poden evitar de fer-me somriure al pensar com d’estranys sou els humans