entrada 1145 (any 9)

Avui estava parlant amb l’encarregat de la cantina de l’empresa, el tipus ha bufat al veure’m “Saps que no servim…” he aixecat la mà, “De fet no tinc massa gana, i si en tingués Déu em lliuri de menjar en un lloc com aquest… personalment crec que hauria d’estar prohibit fer menjar la gent amb segons qui…. però això no deixa de ser un pensament personal”, ha passat un conegut pel costat qui després de mirar-me no s’hi ha pogut estar “Hola, saps? la gent saluda, no passa res per fer-ho, és una demostració d’educació”, l’he mirat i li hagués pogut dir que l’educació sempre és opcional davant la llibertat individual, però m’hi he estat, he fet un gest de sorpresa “No ho has escoltat?” el tipus m’ha mirat estranyat “Veuràs, estic entrenant les meves capacitats telepàtiques, o encara no les  tinc del tot formades, o senzillament no estàs prou evolucionat…” abans que contestés el de la cantina ha somrigut “Ara mateix et preparo el plat!, jo si que t’estic escoltant”, m’anava a cagar en ell però l’altre tipus se m’ha avançat i ha marxat renegant. Així que un altre cop sols, i li he preguntat com li anava amb el “tema”; aquí ha bufat preparant-se per envestir, agafant aire m’ha dit resignadament “Doncs no sé si ens en sortirem, això ja agafava el to d’un acudit dolent…” he somrigut, fa temps el tipus lliurava els excedents de la cantina que estaven prop de la seva data de caducitat o no eren aptes per ser servits (i aquí serveixen de tot), doncs res que els tipus a qui els hi portava li van fotre un escàndol tot dient-li que una cosa era ser pobre i no poder menjar i una altra voler netejar la seva consciència donant menjar de rebuig, el tipus en lloc d’engegar-los a dida, s’ho va repensar i ara porta el menjar per compostatge, i va decidir cuinar un xic més i portar el que sobrava a aquell centres, doncs res, que li van tornar a fotre l’escàndol i en aquest cas per dir que allò que portava no entrava dins dels esquemes de l’entitat, que no calia que anés de sobrat i que portava problemes, ja que de llarg era el millor menjar que tenien i òbviament la gent es barallava per tenir del seu menjar enlloc del ranxo que cuinaven (que ja sé sap que el pobres poden ser pobres, però això no vol dir que siguin tontets a l’hora de menjar), així que el tipus sense desistir va decidir no portar més menjar, i ja tenim el que està prop de caducar per compostatge, i el que li sobre pels gats del carrer, i ell amb un esperit més que col·laboratiu va decidir donar directament pasta pels pobres (ja ho deureu saber allò de: els hi dono vint duros i que es comprin el que els hi roti), amb tot i passat un temps li vaig fer veure que el menjar que repartien seguia sent un fàstic, això si, que els capitostos de l’associació s’havien canviat el cotxe, tot dient, que molt segurament res hi tenia a veure que personatges com ell anessin contribuint mensualment en el menjador social. El tipus m’ha tornat al present “Doncs no sé que fer, de veritat… si és que un vol ajudar i mira…” he somrigut “Possiblement amb voler ajudar no n’hi ha prou, sempre cal que l’altre part vulgui l’ajuda…”, “Ja, però alguna cosa m’agradaria fer” “Per?” m’ha mirat sorprés “Coi per ajudar, per fer les coses més fàcils a la gent…” he somrigut “Si vols que et digui un secret, et puc confessar que sempre hi ha hagut pobres i que sempre n’hi haurà, és el mecanisme que té el sistema per mostrar on pots acabar si no segueixes les regles que han escrit. I recorda que mai ningú s’ha guanyat el cel fent bones obres… com a molt matant a centenars d’infidels en nom del Déu de torn… el Déus acostumen a voler gent interessant al seu costat i no pas a matats que es dediquen a fer bones obres… tothom et dirà que volen una senyora com a parella, però en secret desitgen una veritable puta”