La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 24 de setembre del 2016

entrada 1144 (any 9)

Tenir l’eternitat per endavant permet que un pugui perdre el temps en activitats banals, i avui ha estat empassar-me tota la primera temporada de Mr. Robot, i no he pogut evitar el somriure al veure-la i anar identificant certs personatges, de fet en conec un l’Àlex, un dels tipus que s’encarrega de certs “equips informàtics”, el tipus té una mania compartida amb un dels personatges, i no és altra que el vici humà de la curiositat, així que intenta esbrinar el màxim de la gent que el rodeja, i no sempre via l’educada forma d’anar preguntant i arriscar-se a rebre la resposta veritable o falsa segons els interessos de qui l’ofereix. Doncs res que el tipus s’encarrega de fer-se una imatge de la gent després de fer una cerca en aquest territori sense fronteres que és la virtualitat del ciber espai, i com us podeu suposar ningú aprova el seu examen, ningú passa la prova d’Àlex, i la pregunta o preguntes serien el “perquè”, segurament igualades entre les elevades expectatives que té de la gent com el fet que la pròpia gent no acostuma a ser massa agradable un cop se'ls hi treu la pàtina de civilització i educació, això i que molt possiblement ell mai s’ha parat a preguntar si ell mateix passaria aquesta prova, encara el recordo un dels dies que va entrar al meu despatx certament ofés per que era dels pocs que mai li demanava res “Tot bé?” em va preguntar posant el nas prop de la pantalla, vaig notar la seva sorpresa i posterior excitament “Línux?, corres la màquina sobre linux?” vaig somriure “Com?”, ell va arrufar el nas “El sistema operatiu, aquest on és el sistema nadiu de l’ordinador, i ni tan sols és la partició estàndard del kernel…” “Mi no entiendo” li vaig dir arronsant les espatlles, “ja estava així, de debò, no hi he tocat res, i si em vols culpar de quelcom em pots titlar de visionario a temps perdut de porno gay hardcore… bé ningú és perfecte, no?”, el tipus va fer una passa enrere “Tots som façana, és el que veuen de nosaltres, i ja sé sap que quan més pressupost per la façana menys pels interiors”, no va canviar el gest “Saps que no és gaire educat mirar les intimitats de la gent, i més d’amagatotis com un púber qualsevol… lleig, lleig, si vols descobrir com és algú no tens més que mirar als ulls de la gent, amb tot, t’he de dir que és un viatge en dues direccions, veus i mostres… vols que ho provem?”, el tipus va fer una passa enrere “No, no, l’entenc, sento si l’he molestat”, “Doncs, si m’has molestat en plena sessió de fist fuck anal virginal, no et pots imaginar com s’arriba a dilatar un anus… i si que m’entens, et penses que fins i tot tu pots navegar sense deixar rastre, pots posar noms als teus cercadors i fer investigacions totalment opaques, que a aquells que investigues a la seva vegada no investiguen i no preveuen que d’altres ho puguin fer…” el tipus anava canviant de color, tot el seu sistema s’estava reescalfant allí davant, vaig somriure ara venia quan cercava si el tallafocs tenia cap vulnerabilitat i si el sistema antimalware i antivirus podia fer-se’n càrrec del mal tot avaluant l’abast del mateix, vaig somriure “Et conec, Àlex, jo també tinc mooooolt de temps per perdre , i saps?, sé el que penses, que no es pot envair allò que no hi és, que el millor és amagar el codi font rere un complicat sistema d’ocultació i que això ens pot fer segurs que no invulnerables, amb tot, et seré sincer, no em cal arribar al fons del que ets, perquè si quelcom he desocbert al llarg dels anys és que el patró humà és repeteix, així que un cop rebentes un sistema, qualsevol altre que sigui semblant saps com acabarà tot i que ni tan sols t’hi acostis, i he conegut molta gent com tu, i si m’admets un consell et diré que no acostumen a viure massa temps, teniu una tendència natural, fins i tot insana a patir accidents…”, el tipus va recular i aquí no vaig poder evitar riure “I si, tens raó, aquest és un món de monstres amic meu”