entrada 1082 (any 8)

Fa temps em van explicar que al Japó feudal hi havia un vell mestre de bushido que cada dia passejava prop d’un rierol, un dels joves del poble hi anava cada dia i ensenyava els moviments que havia aprés esperant un gest del mestre, d’aquell que es deia que no havia perdut mai cap combat, i que tothom considerava com invencible. El mestre el mirava i sense amagar un somriue seguia amb el seu camí, i així va passar dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes, i any rere any, el noi va créixer i no va desistir cap dia, ni sota el sol més furiós, la pluja o la neu més gelada, ell anava cada dia a la mateixa hora i entrenava mentre el mestre passava per davant seu sense aturar-se, amb el pas dels anys el jove va oblidar el motiu pel que anava a entrenar, només hi anava perquè tenia clar que ho havia de fer, i un dia el mestre es va aturar, se li va acostar i li va corregir una posició, amb un somriure li va demanar el nom “Yoshi...” va dir el jove sorprès “Yoshi Yasakura” el vell va tornar a somriure “Yoshi... t’he estat observant des de fa anys i ara et puc dir dos coses, la primera és que ja estàs preparat, he vist a poc guerrers com tu, i la segona és que només et puc garantir que moriràs... no hi ha cap altre futur per un guerrer”, el jove va quedar sorprès “I vostè?” “Jo?, en el meu cas podria ser que mai hagués combatut i per això estic viu, o igual és que no estic ni tan sols viu, i la meva maledicció es la de passejar-me veient a joves que perden la seva vida per obtenir una mort honorable...”, el jove el va mirar i el vell va seguir “I saps?, has perdut tan de temps entrenant que ja no et queda res, si pares et cridarà, et recordarà la teva promesa, vas prometre que algun dia em sorprendries oi?, com no!, doncs ja ho has fet Yoshi Yasakura...”. Pocs dies després va aparèixer un samurai qui havia escoltat una història sobre un jove molt destre amb l’espasa, en Yoshi no tenia cap intenció de batre’s en cap combat però no li va quedar cap sortida quan el samurai ho va exigir, el va guanyar i matar i aleshores ho va entendre, no pararien, cada mort portaria més samurais que voldrien matar-lo, cada mort incrementava la seva fama i tothom volia acabar amb algú famós per fagocitar l’èxit pretèrit, en Yoshi va acabar marxant del poble, va abandonar els entrenaments tot i que mentalment no parava d’entrenar, amb el pas dels anys va acabar en un poble molt llunya, i passava el temps passejant pels camps on un jove anava cada dia amb el seu bo fent moviments de iaido en un intent de sorprendre’l en Yoshi somreia sense poder evitar deixar caure una llàgrima de tan en tan, passats els anys el jove, ara ja un home el va sorprendre, i en Yoshi si va atansar... “Com et dius?” va preguntar en Yoshi a un jove sorprès...