entrada 1073 (any 8)

Es feia tard i el panorama no millorava, a la pista una panda d’asilvestrat que feien les delícies del públic, que també, púbic femení, i elles fent-se les desitjables “Ningú es vol veure o que el facin veure com el que és... és dissabte nit” em va dir algú rere meu mentre em passava el braç pel coll i demanava dues copes... “Ja els veus...”, “Em costa creure que algun dia vaig ser com ells...” “No serà tant!” “Tot i que ja en fa segles, a vegades em pregunto com seria ser un d’ells, com poden suportar el que són, allò en que han acabat convertint-se...” “Fàcil, no s’ho pregunten, no es miren al mirall si no es per veure com els hi queda la roba, han aprés que si no vols respostes que no t’agradin el millor es no fer-se preguntes, i ja ho veus, tots aquí i tan amics, al final resulta que l’amistat no és més que el psicoanàlisi dels pobres” vaig somriure, un del cromagnon 2.0 que hi havia per allí va colpejar al meu company i quasi que li fa perdre la copa, es ve girar i el tipet aquell s’hi va encarar, el meu conegut va somriure allargant-li una tovalló “Hauries de vigilar la tos” el tipus el va mirar estranyat tot tenint un atac de tos agafant el que li oferia el meu conegut i veient sorprès unes taques vermelloses “No voldria portar males noves, però jo aniria al metge... fot pinta de tuberculosis o quelcom pitjor..” el tipus ens va mirar espantant fins que la tipa del moment se li va acostar i el va morrejar, a partir d’aquí tot oblidat i va seguir a la pista amb les mans ocupades “Ja ho veus... primaris que també primats” vaig somriure “I per cert, l’altre dia parlava amb el meu cap de tu... us heu creuat mai?”, “No”, “Segur?, perquè em va dir un parell de coses que em van fer qüestionar-ho, no m’ho amagaries una cosa així no?” vaig somriure, veient que estava neguitós, el seu cap es podia permetre el luxe de dir qualsevol mentida que agafava automàticament el rang de veritat absoluta “Doncs no, no el conec, amb tot hauríeu de mirar de ser un xic més discrets... fer-me arribar la planificació d’un keiretsu d’un grup de sis empreses amb sis seccions i sis encarregats no és el súmmum de la mà dreta...” va somriure, “No facis aquest posat que sé que t’alegres de veure’m, igual no amb aquesta aparença però bé que et vas alegrar amb la darrera” vaig somriure i aleshores hi vaig caure “Saps que som el més proper que podríem tenir a un amic...” “Doncs si, tot i que disposats a trair-nos i matar-nos si ens paguen el suficient o qui ens ho demana ho fa adequadament”, “O senzillament per gust” “que també... amb tot suposo que aquesta panda garrudil faria el mateix... així que si, ja ho veus, tot el dolent s’encomana...” vaig somriure aixecant la copa “Brindo per amistats com aquestes, de les que no cal que ens preocupem perquè tenen el valor d’una promesa de virginitat d’algú que et trobis un dissabte nit, en un lloc com aquest” ell va somriure “Nou record, ni una sola verge en tot el que veus aquí, ni una sola o un sol verge... a aquest ritme no tornarà el salvador que tan esperen perquè no quedarà cap verge que li pugui fer de mare, i les verges que quedin seran tan joves que les faran avortar pel seu bé... terapèutics crec que en diuen ara... descans pels pares, aleshores avis, també en diuen”