entrada 1070 (any 8)

Avui m’han tret un somriure aquest matí, estava anant a fer un cafè amb un tipus de la vella escola, i mentre esperàvem l’ascensor, un d’aquells que ara els ajuntaments posen per tal que la gent no tingui que pujar o baixar escales, mentre després se’ls gasten promovent accions per tal d’evitar el sedentarisme... ja ho diuen el tema de la dicotomia jungiana... doncs res, que estàvem esperant l’ascensor, i quan ha arribat se’ns ha presentat una joveneta, ens ha mirat i el meu conegut li ha dit “Si us plau” deixant-la passar, dins l’ascensor cap conversa, només un somriure i un cop s’ha aturat li ha llençat un “Per favor...” deixant-la passar, la noia ha somrigut i ha respirat alleugerida sortint disparada, el meu conegut m’ha mirat amb un somriure “Veus com ser educat és la millora manera de veure un cul bonic... qui diu que la galanteria no té premi...”, he de reconèixer que m’ha fet somriure, i definitivament era un cul força bonico com dirien els del sud... mentre fèiem el cafè i després de mirar-me no se n’ha estat “Fas mala cara... ja no tens edat per anar a dormir tard” i aquí m’ha tornat a fer somriure, ens dediquem a resoldre problemes, molts cops poc importa com es resolguin, per a resolucions senzilles ja hi ha suficient amb la intel·ligència humana, per a certes solucions altres recursos, la nit havia anat bé, feia poc ens havia vingut a visitar una clienta qui s’estava separant, la tipa ens va explicar que el seu marit no estava acceptant el pacte que ella proposava i que podria tenir una informació “delicada” que li podria complicar la custòdia dels seus fills, ella va somriure mentre treia un talonari de xecs i en deixava un de signat “Sé que no cal que pregunti, però només espero que em resolguin el problema... no vull ser xoni però pels meus filla no mato, faig matar...” es va aixecar esperant que li obrissin la porta, va donar les gràcies i sense baixar la mirada em va dir “Espero que no aprofiti per mirar-me el cul, i si ho fa si us plau no bavegi massa que ja és grandet...” hi ha dones que saben caminar, la resta senzillament fa l’ànec... I allí em teniu en un parking intentant esbrinar perquè s’havia cabrejat el cotxe... mentre mirava el motor un altre cotxe va passar pel costat, dins un home amb un nen de color, ahhhh la globalització i els mestissatge... el tipus va baixar la finestra “Cap problema” vaig arronsar l’espatlla “El motor”, ell va somriure, va aparcar al costat i va baixar del cotxe, va mirar el motor i em va demanar que li donés al contacte, després de tocar algunes peces del tot desconegudes el cotxe va arrancar, vaig somriure donant-li les gràcies, el tipus tenia les mans fetes una merda i li vaig dir que tenia una garrafa amb aigua al maleter, li vaig allargar un drap mentre l’obria, i ja sé sap que la neteja en els parkings no és de ningú així que vaig deixar anar un raig d’aigua mentre ell es rentava les mans. La tovallola va caure i vaig acostar-me a recollir-la el tipus em va mirar amb un somriure i em va picar l’ullet mentre mira al voltant i es desfeia els pantalons, vaig somriure, sempre he tingut predilecció per la gent sense masses reparaments... la polla em va quedar tot just davant la cara, la vaig agafar notant com anava creixent, la vaig posar dins la meva boca veient la cara d’èxit del tipus, vaig anar accelerant el ritme, preguntant-me si li havia dit que avisés... vaig somriure, com tot home no ho faria, el tipus em va agafar el cap accelerant el ritme forçant-me a empassar-me-la tota mentre el sentia gemegar, en un instant es va aturar mentre em separava i ell em mirava sorprès al veure com escopia un tros de carn als seus peus, va trigar un instant en veure com queia sang del que fins el moment havia estat la seva masculinitat, em vaig aixecar pitjant la ferida i tapant.li la boca mentre el deixava caure dins del maleter, una mossegada al coll i la seva por va fer la resta, la sang em va inundar, sempre millor la sang que nos pas la correguda d’una tipus com aquell, vaig somriure mossegant més i més notant com cada cop es sacsejava menys fins que va quedar quiet, em vaig aixecar netejant-me i anant al seu cotxe, a dins el nen em mirava, vaig picar al vidre i ell es va tapar els ulls, com si aquell acte fos suficient... “Hola...” “Hola” em va contestar “Has mort al pare?” “Si” “I em mataràs a mi?” “Si” “Perquè?” vaig somriure “I perquè no?...” no hi ha res com la sang d’un innocent després de la d’un pecador, la diferència de gustos te les fan valorar enormement... “Estàs aquí?” m’ha dit el meu conegut “Te n’has assabentat de la notícia, de la mort d’aquell tipus, aquell que s’estava separant de la pota negra aquella... l’han mort a ell i al fill dels seu nou company sentimental... ja em diràs on anirem a parar... dos homes amb un fill” he somrigut, segurament aquell deu ser el problema