entrada 1075 (any 8)

A vegades, o moltes vegades em pregunten que vol dir dedicar-se a “Solucionar problemes”, avui un conegut que està en el mateix negoci li deia a un amic “Et posaré un exemple, nen malcriat surt de festa, nen malcriat té una núvia també malcriada, tonto de torn diu quelcom que no toca a la núvia, núvia en un rampell de cria colpeja al tipus, no contents amb això el nen malcriat i ell l’esperen fora del local, la tipa se li acosta i mentre el tipus creu que li ha tocat la grossa el nuvi li etziba un cop amb una estaca i el tomba, no contents el segueixen colpejant fins que s’hi cansen, i rient decideixen acabar la nit en un altre lloc... La resta de la pots imaginar algú veu el cos i truca a la policia, aquesta fa la seva feina i arriba al nostre nen malcriat, el que seria una detenció passa a un senzill comunicat al Jutge perquè el tipus és menor, el jutge trucar al pare i aquest ens ve a veure, en l’entrevista en deixa clar que li han dit que proposaran l’ingrés en un centre de menors pel fill, al que respon que no sap que s’han cregut que en un centre d’aquells només hi van putes i delinqüents, vaja la morralla de la societat. No puc més que somriure veient la diferència de criteri en funció del prop que toqui, el tranquil·litzo i li demano el nom del jutge, al final el nen malcriat de disset anys no entra enlloc, tot queda amb un polsera geolocalitzadora, i amb el posat de qui sap que no li faran res a les preguntes de la policia, que respon amb un “Saps amb qui parles?” “Perquè ho vaig fer?, perquè puc”, la policia s’aguanta perquè sap que un mal gest i tot se’n va a norris. Doncs res, que passat el temps arribarà el judici, el jutge no demanarà cap mena de condemna, tot quedarà en un lamentable accident, el tipus agredit hauria molestat a la noia (menor), aquest es va sentir violentada i va actuar sota la pressió... el tipus veient els seus actes va voler marxar del lloc, el nen malcriat va sortir per retenir-lo davant un eventual assetjament a la seva parella, la tipa va sortir per ajudar-lo, va parlar amb el noi i aquest va mal interpretar les seves paraules i la va voler forçar, i allí s’acaba tot, passat l’acte el noi es va trobar amb un bastó a les mans els va deixar caure i tan ell com ella presos d’una por intimidant van marxar no sent conscients dels seus actes. Com a resultat, una amonestació al noi i si molt es queixa una denúncia al ferit. Ja ho veus, al final tot es redueix a saber amb qui parlar i oferir allò que tothom espera, això és resoldre problemes”. L’amic se l’ha mirat i acabant el cafè no ha pogut més que deixar anar un “Sou uns cabrons...”, el meu conegut ni s’ha molestat, després de tot el que ens diuen allò seria una floreta per emmarcar, “No diries el mateix si mai ens necessitessis”, “Mai us vindria a veure!” ha dit el tipus tot ofès, el meu conegut m’ha mirat i ha somrigut “Perfecte, perquè crec que mai podries pagar la nostra ajuda... veus el món té forma molt peculiar d’equilibrar les coses, tu no ens pots pagar i no ens vols... amb tot la pregunta és si els problemes algun cop si que et buscaran, i aleshores, ahhhh, aleshores et tocarà menjar-te tot el que dius i el que penses, no hi ha res més amarg que els principis i la impotència....”, “Amen” he dit mentre acabava el cafè