entrada 1071 (any 8)

“Netional” m’ha dit el tipus amb un somriure “Ja tens la nova paraula de moda o de tendència, aviat ja no serem nacionals, serem netionals, i el bo és que encara no està agafada...” “Un part dolorós suposo...” li he dit sense perdre el somriure “Amb epidural i dos gots del tiet Jack que sempre ajuden... ara només em queda trobar alguns mots que es venguin per poc i escriure la gran mentida”, he tornat a somriure, aquest cop la noia s’ha resistit més a entrar abans que nosaltres, amb un to educat i alhora enèrgic de “Vells feu via i no em feu perdre el temps”, un cop a baix un “Bon dia” i ha sortit de l’ascensor “Bon cul?” li he preguntat al meu conegut qui ha arrufat al nas “Aquest encara està molt baix... no siguis un pervertit malalt...” m’ha dit fent un gest, amb tot ha sortit disparat ha aturat a la noia qui se l’ha mirat sorpresa i ha marxat fent saltirons “Si les incentivem a que siguin putes, que menys que incentivar també la bona educació, i mira sempre podrà ser una puta educada”, aquest cop l’he mirat jo sense poder evitar el somriure “Saps que sona a delictiu...” “També ho és fumar en segons quin lloc i ja veus... no em vinguis ara amb principis morals que jo mateix he contribuït a crear per tenir aquesta miasma de personal sota control”... La nit era freda, recordava el que havia passat al llarg del dia, m’agrada perdre’m per les teulades de les cases, veure com aquells que s’esmercen en tenir un pis net tenen les zones comunitàries fetes una merda, veure com un només es centra en l’evident en el que veuen d’ell deixant la veritable naturalesa a la vista al mínim que s’observi, la ciutat als meus peus una corrent de sang envasada en cossos humans, en renovació continuada, una cadena de muntatge perfecta... li estava donant tombs quan l’he vist, un tipus dempeus a uns metres mirant l’infinit que acabava en el quitrà a uns pisos per sota nostre, “Bona nit company” li he dit mentre m’acostava, el tipus es deuria creure estar sol perquè quasi que li soluciono el dilema que tenia de l’ensurt “Un mal dia?” li he preguntat, ell m’ha mirat i no he pogut evitar somriure “Si, si, ja sé que és una deducció òbvia” “No hi havia pujar mai aquí...” m’ha respòs sense ni mirar-me “És un bon lloc, ofereix una perspectiva que el carrer no et dona” “I alta...” “Si, no pots esperar veure el grup quan formes part d’ell” “La vida és una merda” “bé, algú et podria dir que nosaltres fem de la vida una merda” li he contestat mentre m’asseia amb el peus penjant “Hauries de seure, deu ser cansat estar de peus” ell ha somrigut “T’asseguro que no em faràs canviar d’opinió..” “Mecccc, que et fa pensar que et crec el suficientment important com per voler fer-te canviar d’opinió?, pel que mi respecte només tenim una conversa”, s’ha assegut al meu costat allargant-me una cigarreta, li he fet que no amb el cap “A certes edats els vicis justos” m’ha mirat sense entendre res, un cop més viviu de les aparences i a vegades qui més jove sembla és el més vell “m’ha acomiadat... després de vint anys a l’empresa... i tal com està tot, ja t’ho pots imaginar, i el que no et pots imaginar és el numeret que m’ha muntat la parenta”, “Per l’acomiadament o la manca d’utilitat que representa la teva nova situació” m’ha mirat estranyat “Suposo que les dues coses”, no he volgut fer massa sang “Personalment crec que valora més el que aportaves que no pas el que ets, la gent no aguanta massa bé el dia a dia, per molt que vulguem enganyar o camuflar al final sempre se’ns veu com som” “I aleshores?” “Aguantem, és més fàcil està amb algú defectuós però conegut que arriscar-nos a cercar-ne un altre o acabar sols”, sota nostra s’ha escoltat una frenada, uns crits sords i la gent movent-se al poc tot un arbre de nadal s’ha encès en forma de llums dels diferents serveis que han anat a l’accident “Ja ho veus, segurament aquell tenia un treball, igual fins i tot un treball no massa vomitiu, i una dona que li diu que l’estima mentre es folla a qualsevol altre, res que ell no fes... i de sobte tot ha acabat, no tenim control de fins quan viurem, però podem decidir que fer fins aquell moment...” el tipus m’estava mirant “Agafa la liquidació i creu-te que pots ser feliç, i cerca una bona dona, o en el seu defecte una que encara no t’hagi demostrat lo dolenta que és”, m’he aixecat “Gràcies”, “Ah, i no tornis a pitjar la teulada, m’agrada estar sol i no voldria que tinguessis cap accident”