entrada 1064 (any 8)

Té el seu punt per no dir directament que té la seva línia (xist només per a gent que entengui com a línia un conjunt infinit de punts, que ja sé que és una immensa minoria dels lectors d’aquest blog, i així ens va...), doncs res, que té el seu catxondeio que una parella que no vacuni al seu fillet, nineta dels ulls, gremlin malcriat o directament subnonen per sortir d’on ha sortit; que ara estiguin plantejant-se denunciar a l’organitzador de ves a saber què, per provocar que el criu hagi agafat una malaltia que es considerava eradicada via la vacunació, d’unes ohhhhh dolentes empreses farmacèutiques que inventen malalties per tal de tenir a la població abonada al medicament... com a vampir recomanaria no patir i deixar al monstre aquell en un prat tot solet i esperar que Gea el curi, o que algú li obri els xacres (segons l’ordre que li vingui més de gust), i que l’energia còsmica el recobreixi i el curi o bé passi a integrar-se a la terra que tan idolatren via abonament orgànic de pèssima qualitat... sou febles i fràgils i us penseu que sou eterns i invencibles, el que porta aparellada la sensació que encara sou més estúpids del que un podria pensar, és a dir, un googol seria l’expressió cuàrkica de la vostra estupidesa (au, un altre rodolí càustic bigbangerià....). Passar estones entre vosaltres és el que té, el veure coses que un no podria donar com a certes i que no obstant son reals, ahir parlava amb un tipus qui està emparellat (bonica paraula, moltes vegades sinònim de emparetat) amb una tipa; i els quals tenen un gremlin amb el suficient coneixement com per saber que quan el seu excels pare para el micro del joc després d’una malifeta feta, ja es pot començar a córrer, perquè es desperta el Defcon de la seguretat infantil. Doncs res, el tipus em deia que no té problemes en portar el seu gremlin al cole, total que hi ha una panda de mares que estan per flipar i que no en deixaria cap... no vaig poder evitar el somriure, la pregunta seria si davant de tantes oportunitats que feia ell amb la seva parella actual, però suposo que amb un somriure em diria “L’estimo”, ooooohhhhh cagatelorito, vagi per endavant que tots sabem que la sinceritat no és el vostre fort. Amb tot avui ha estat un dia on heu aconseguit treure’m un somriure, estava a la feina esperant l’ascensor quan ha passat una d’aquelles coses que porten un segell diví, dos dels ascensor han arribat al mateix moment, he vist arribar a una de les secretàries de direcció a tall de barbie destellos de oro bragas de plata, qui m’ha mirat i ha entrat a l’ascensor fent anar els malucs compassadament a ritme dels tacons que portava, l’he deixat entrar, he esperat que pitgés el botó i he agafat l’altre ascensor, el destí ha fet que anéssim al mateix pis, un cop fora m’ha preguntat perquè no havia pujat amb ella, la resposta senzilla “No agafo ascensors amb segons qui...” suposo que li he aixafat el seu comentari amb les amigues que havia tingut d’aguantar la mirada d’un verd a l’ascensor, perquè havia tingut la desgràcia de compartir-lo, o que els homes són tots iguals... ja ho veieu li he fet el favor de no passar per aquest mal tràngol, i mentre esperava un premi kàrmic m’han trucat de recursos humans per dir-me que tenien una nova queixa del meu comportament, per faltar al respecte a una de les secretàries... i mireu que fins on jo atino, per faltar al respecte a algú cal que aquest algú en tingui...