entrada 1072 (any 8)

Poden intentar donar-li la patima que més us agradi i us faci sentir a gust, li podeu intentar cercar vint potes al gat i tres collons, però el sexe és salvatge, primari, animal, no admet d’altres adjectius, és un acte plaent, addictiu, i gràcies a això encara hi ha humans sobre la terra, a més no es prohibeix res que no agradi per tal d’anar al cel, i el sexe pel sexe és un dels actes que més  condemnats ha enviat a l’infern, vaig somriure mentre l’acariciava i la meva mà es perdia sota la seva camiseta, ella va creure que era pel que bé que m’estava masturbant tot i que la veritat era que el somriure havia sorgit davant la idea que no recordava el seu nom, però que importa un nom davant un cos com aquell, la meva mà va fer un gest fútil i va ser ella qui va somriure “Sorprès?”, qui cony porta avui en dia sostenidors amb la tanca davant?, suposo que les noies amb ganes de tocar el que no sona, tot i que en el seu cas era perdonable davant el bé que ho tocava... moure la mà i aquest cop amb un petit gest els pits van quedar alliberats “Em faràs sentir gelosa... es nota que n’has obert molts...” “Soc tot un alliberador de pitrams oprimits....” humor el just abans de follar, relaxa i et fa creure que tot el que vindrà serà bo... li vaig treure la camiseta i ella va fer el mateix amb el meu polo, em vaig perdre entre els seus pits llepant-los notant com els mugrons s’anaven posant durs, vaig mossegar-ne un mentre pessigava l’altre i ella es va sacsejar mentre m’acariciava els cabells, encara es van posar més durs, em vaig perdre en el seu coll, besant-lo i llepant-lo ella va accelerar el ritme amb la respiració accelerada, una mossegada al coll i va qeudar quieta, sembla estrany que segles d’educació i civilització encara no us han fet oblidar el més primari, l’instint de supervivència, vaig afluixar-la mentre la meva mà es perdia entre les seves cames, me la va agafar mentre em deia “Espera, no, no...” la vaig mirar i en realitat em deia “Com esperis o paris et mato...”, sabia el que passava, vaig somriure agafant el fil i estirant, vaig treure la mà amb el tampó ple de sant, un sic havia quedat entre els meus dits el vaig deixar caure mentre els llepava, ella va esbufegar morrejant-me... em vaig posar sobre “No paris, em vull córrer de cop... no paris fill de puta”, un que és un cavaller va obeir, vaig accelerar el ritme ella anava llençant l’alè contra la meva orella mentre les seves mans resseguien la meva esquena, vaig accelerar mentre aixecava les cames per sentir-la cada cop més a dins, va clavar les ungles en la meva esquena mentre em mossegava l’espatlla, no vaig parar ella va arquejar l’esquena per deixar-se anar relaxada mentre em corria dins seu i notava els seus espasmes, em va agafar girant-me i deixant-me sota, va somriure mentre s’asseia en la meva cara “Ets un noi dolent oi?” em va dir mentre feia força i deixava anar la seva sang amb el meu esperma sabre la meva cara “Ara et toca netejar” em va dir mentre es girava i me la començava a xupar... vaig somriure, de tota la nit aquell havia estat l’acte més intel·ligent, l’acte que li havia salvat la vida, ella m’alimentava i jo la deixava viure, possiblement mai en seria conscient de com el sexe brut l’havia salvat...