entrada 1069 (any 8)

Va entrar al despatx, la vaig contemplar sense poder evitar un somriure, pitjant un botó del intercomunicador li vaig dir a la secre que ja podia entrar, la porta es va obrir va passar amb el posat de qui es considera guanyadora moral “Les noies s’han portat” va dir amb un somriure deixant una bossa al mig del despatx “No us queixeu que us he fet un favor ajudant-vos a desprendre-us d’aquella roba que ja no us va bé, i que us provoca càrregues de consciència al veure-la a l’armari. Va sortir i vaig mirar amb un somriure a la Joana, “Tu mateixa, pot ser el que vulguis però té bon ull per les talles”, “No et creuràs que em vestiré com...” vaig aixecar el braç “Primera norma... no es pot ser un llop al mig d’un ramat sense vestir com una ovella”, “Així ara som llops?”, “Llops amb vestit de xai, per crear la necessitat a la gent de creure en un Déu gràcies a la por que despertem... som la millor garantia del Vaticà en una llarga i planera existència del sistema que han creat, i ara... si em fas els honors”, em va mirar collonerament, va obrir la boca i vaig aixecar la mà, “No esperaràs que em canvií aquí...” “No vec cap altra lloc millor, i no tinguis por, res del que em puguis ensenyar m’escandalitzarà, o igual si..., tot i que sempre pots marxar per on has entrat”, va bufar i es va començar a despullar, em vaig recolzar a la taula, poc a poc la seva pell va veure la llum, primer la part d’a dalt, deixant pel darrer allò que més volia amagar, finalment va quedar en calces “He dit tota... no pot quedar res del que ets, si vols ser un altre persona”, ella va obrir la boca i vaig tornar a aixecar la mà “Ara!”, ella va somriure baixant les calces, no vaig poder evitar un somriure “No et fa mal?, tenir-la tan amagada” ella em va mirar sorpresa quan quelcom es va deixar veure entre les seves cames, “Joana o Joan?, crec que a partir d’ara et diré Jo, serà el menys compromès, no?” “Ho sabies?” “Jo ho sé tot... i el que no sé no cal que ho sàpiga... com deia Horaci. I per cert t’estàs posant contenta de veure’m?” la polla de Jo estava agafant volum i se’m va acostar amb un somriure, “I si m’alegro de veure’t, és cap problema?”, no ho va veure tan sols ho va sentir es va trobar contra la taula el seu estómac contra el final de la mateixa, les mans lligades amb les seves bragues i un jersei al voltant del coll que l’anava ofegant, va notar una pressió en el seu cul “Segona norma, no comencis cap conflicte que no puguis acabar... i no, no es cap problema que t’alegris de veure’m, mentre no m’ho deixis tot perdut si et corres... i si ho fas tingues per segur que ho netejaràs amb la llengua, i suposo que t’agradarà fer-ho.., i ara acaba de vestir-te o encara agafaràs fred...”, un cop vestida la vaig cridar al meu costat, vaig pitjar una tecla de l’ordinador i la pantalla negra va deixar pas a una imatge, la del meu despatx, la càmera es va anar centrant en una figura, la de la Jo i com aquesta s’anava despullant “Soc jo, fill de puta!”, vaig somriure “Tercera regla, no facis res que et pugui comprometre, no et fiïs de ningú, qualsevol cosa que facis en algun moment et pot portar complicacions...”, vaig pitjar un botó i la pantalla va quedar fosca “Per aquest cop no cal que et preocupis, acabo d’esborrar l’arxiu...” “Tu mateix dius que no em puc fiar de ningú...” vaig somriure “Vec que vas aprenent” “I hi ha moltes més regles de merda?” “Les estrictament necessàries...” vaig contestar mentre m’aixecava “Ara toca anar a dinar, i he de reconèixer que estàs preciosa...”