entrada 1073-2 (any 8)

Parlava amb una coneguda que és cap d’estudis d’un d’aquests centres que teniu per tal de civilitzar al personal, la tipa després d’algunes copes em va explicar que la darrera “pensada” del ministeri de torn havia estat que els alumnes de cursos superiors “apadrinessin” als alumnes de cursos inferiors, i d’aquesta manera els vigilessin i el tutoritzessin un xic, la tipa entre glops m’explicava el resultat de l’experiència, els alumnes avançats (els nois) obligaven als de cursos inferiors a barallar-se entre ells i ho gravaven amb els mòbils per després penjar-ho a internet, les noies, més civilitzades elles, havien venut la virginitat de les noies de cursos inferiors en festes privades per treure’s un complement a les pagues del pares, i quan es va qüestionar tot plegat, la culpa?, doncs la culpa de la cap d’estudis que no sabia imbuir el sentit de tot plegat als pobres nois i noies. Vaig demanar una ronda més mentre ella m’agraïa, “Ja ho veus, ells poden venir aquí a beure, emborratxar-se i drogar-se, i si em veuen a mi segurament tindré una queixa pel mal exemple que dono i per la persecució als que els sotmeto... al final em fan preguntar perquè no els engego a la merda” “Perquè no saps fer res més, i deus massa per poder ser lliure” li vaig contestar aixecant la copa “Possiblement... em vaig vendre a preu de puta dolenta...” vaig somriure “Molt més n’haguessis tret si ho haguessis fet així...” ella va fer una carota “Tu saps com contentar a una noia...” “Noia?, contentar?, crec que requereix d’un llit i d’una noia, i no vec cap de les dues coses”, ella va riure “El cinisme és natural o l’has adquirit?” “Cínic, sarcàstic i caústic... en petites mesures allibero tensions, en grans cremo i soc perjudicial” “Saps?, mai he vist a algú tan sincer i que desperti tant de morbo, no entenc com no marxem a la primera quan ens diuen això” “Perquè totes creieu que ens podeu salvar, i ni tan sols en pregunteu si volem ser salvats” “I tu?” em va dir clavant-me els seus ulls verds “Vols que et salvin?” “Crec que ja soc massa vell per ser salvat, tot i que depèn de qui ho intenti i els esforços que faci”... va somriure de nou, “Saps, l’altre dia els hi vaig demanar que reflexionessin sobre una de les teves frases, aquella en que deies que una societat que només considera com amics els seus membres i ataca per defecte a tots els foranis, no és una societat com la volem entendre, és un eixam o un formiguer... i saps?, després de riure i enfotre-se’n una estona em van dir que em podia escriure la frase al cony... només l’Abu un noi de color ho va entendre..”, vaig somriure, “D’això es tracta” li vaig dir “El problema no és ser diferent o no, el problema està en que percebin com algú diferent... al final ens convertim en els virus perfectes, estem en el corrent sanguini de la societat i davant els ulls de la resta no som més que altres pobres desgraciats... i saps? No costa massa, perquè ningú vol acceptar que es va equivocar al valorar-te, així que només cal deixar una primera impressió de merda per tal que et cataloguin com a tontet del que no cal que es preocupin”