entrada 1067 (any 8)

Avui escoltava que un 70% de les converses telefòniques entre aparells mòbils són gravades, suposo que deu ser un xic exagerat, no fa massa parlava amb algú que n’entén un xic del tema i em deia “Avui en dia, tot aquell que genera la necessitat de ser vigilat, és vigilat… no et creguis no n’hi ha masses, i de la resta es van fer mostrejos per veure si algun obté aquesta més que dubtosa qualificació… i si t’escandalitzes t’hauré de recordar que són precisament els més poderosos els que inciten aquest control”, d0altra banda tinc un conegut que està justament en el bàndol contrari, en el d’aquells que són o es volen controlar, el tipus en una reunió d’amics no fa massa va demanar a l’amfitrió si li deixava l’ordinador, després dels permisos pertinents (ains com d’agosarada m’és la ignorància), va treure un pal de memòria, va retocar la bios de l’ordinador i el va reiniciar, no hi va ser massa poc més d’un quart d’hora, quan va acabar tot restava com a l’inici, tret que el nostre conegut aka propietari de la casa va rebre la visita de l’instal·lador del gas i de la telefonia tot en una setmana… el meu conegut porta sempre un sistema operatiu en el llapis de memòria és la forma més neta i més controlada d’interactuar amb el món exterior, i com ell diu: “El sistema està compilat i programat per quatre operadors diferents, de forma que cap dels quatre el coneix totalment, i tot i això no me sento segur al 100%”, òbviament aquest sistema conté un navegador multicapa i una connexió del tot anònima a internet mitjançant múltiples servidors que no guarden res de les dades de navegació d’aquells que els utilitzen, mercès a que esta en tercers països on no hi ha obligació de fer-ho… amb tot podeu estar tranquils perquè la gran majoria de vosaltres mai despertareu el més mínim interès, tindreu una vida plàcida i tranquil·la, potser algun cop el mòbil us farà el tontet i algunes trucades fallaran, o el menú no anirà el ràpid que anava, però tot passarà, i al poc temps tot tornarà a anar bé i vosaltres oblidareu gaudint d’aquest el vostre món… escoltant al Adam Hurst tot es veu força més clar, la senzillesa et demostra que la complicació no és més que la unió, més o menys nombrosa, de fet simples, així doncs no cal atacar el problema de front, es pot anar desmuntant en totes les senzilles que el formen i veure’l d’aquesta manera amb un nucli inicial del que penjarien a tall d’electrons totes les diferents problemàtiques que s’hi han anat afegint, a més valències més problemes, o això em deia el meu conegut un dia fent un cafè en una ciutat de cert país i en una cafeteria de cert carrer, on no hi tornarem mai més i on no hi havíem estat mai abans, ell mirava la tassa cercant l’impossible, allò que només veuen el paranoics i em deia “La gent és estúpida, com es poden permetre el luxe d’escriure el que pensen, el que és realment important, la gent morirà però el que han escrit perdurarà, res important o que ens importi hauria de ser escrit…”, vaig somriure i em va sorprendre “I això inclou el teu blog vampir…” em va dir allargant un paper “D’entre totes les visites en tens algunes d’un rang d’IP’s força interessant, aquest és un cafè de comiat o de fins d’ací un temps, ja no és segura la teva companyia, i no voldria que t’ho prenguis malament”, vaig somriure, és un paranoic amb alguns tints esquizoides… segurament ningú se’l prendria seriosament, i per això és tan perillós per aquells que tots coneixem…