entrada 564 (any 2)

Hi ha diferents tipus que no em cauen massa bé, gent que trobo que funcionen amb una ètica dubtosa o que directament m'omplen els collons força ràpidament, entre aquests hi ha el que escriuen qualsevol tonteria, fan una pel·lícula o qualsevol altre merda i a més es creuen en la possessió de la veritat absoluta i acaben per obligar a tots els amics i coneguts o la resta dels mortals a llegir o veure el que han fet, perquè només amb això un passa per una catarsi que el reconverteix en un home de profit... l'altre dia en un blog una tipa recomanava una pel·lícula de la que ella n'era l'autora del llibre original, no contenta amb això va proposar regalar entrades perquè la gent la pogués anar a veure/anar a patir gratuïtament, el resultat va ser una mísera resposta (força dubtosa), suposo que la tipa en qüestió no conclourà que ha fet un producte infumable, sinó senzillament dirà que “La gent no està preparada ni emocional ni intel·lectualment per una producte com aquell”, frase que escolto dia si dia també de boca de fracassats que encara no s'han volgut donar comte de que ho són... tampoc em cauen massa bé aquells que fan de la seva condició un mitjà de crítica social, tot volent que la gent els entengui i accepti saltant-se el fet senzill que tothom té el putu dret de pensar el que li sembli, estic ja un xic fartet d'escoltar el terme homòfob i en canvi mai el de heteròfob, i córrer el perill de no semblar “modern”, “civilitzat”, “evolucionat”, o senzillament “in” per dir que tan em carreguem el homòfobs com els heteròfobs ( i em pregunto perquè homòfob figura al corrector i al diccionari i heteròfob no...), i a més considerant que aquests que diuen que el sistema no els accepta s'han muntant: locals, barriades, festes i forces altres saraus paral·lels a la pròpia societat... però com deia un conegut “Allà cadascú amb la seva forma d'actuar”, avui també he vist a una vella coneguda que va actuar ahir i tot escoltant-la no he pogut més que recordar al bo del Jim qui entre bourbon i bourbon em va dir “Mira als trenta i pocs ja estem morts, ja no farem res de bo, saltem de la ingenuïtat i del tot es val al punt on veiem que hi ha normes i tot té unes regles, a partir d'aquesta edat o morim o passem a formar part del sistema vulguem o no, i el problema és tenir els collons per escollir una de les dues opcions”, i ja per acabar, odio als subnopolles que van a jugar a tennis a les dues del migdia per tal de fer esport, i després quan els hi agafa una lipo tots a córrer i es caguen si els hi passa res per no tenir una puta UCI al seu costat, aquests imbècils haurien de saber que no es pot fer segons quin exercici en segones quines hores i segons com piqui el sol, ara bé, per mi es poden morir tots com millor desitgin (menys gilibècil pel mon), i finalment que dir de la gent que es dedica a mirar les revistes del cor... com que no vull ferir sensibilitats em quedo en aquest punt, ja que tot el que digués a partir d'ara es podria utilitzar en la meva contra...