“Segur que han
estat elles?” el tipus ha mirat al seu company qui ha fet un gest afirmatiu amb
el cap “Tens una remota puta idea de com anirà, això?” no ha acabat la frase, la
porta s’ha obert deixant pas a dos tipus “Volem que ens torni a les nostres
filles... i esperem pel seu bé que no els hi hagin fet res, i menys sense la
presència del nostre advocat...”, ha estat en va intentar explicar la situació,
les circumstàncies i les proves, el tipus han advertit que era o deixar-les
anar o que l’endemà els diaris n’anessin plens de la brutalitat policial, el
tipus se les ha mirat i ha dubtat, un grupet de quatre nenes de tretze anys,
espantades, amb la mirada plena d’angoixa i por, segurament era cert que
n’havien fet un gra massa, molt possiblement tot havia estat un lamentable
accident, i tampoc tenia ganes de veure-se-les amb les forces vives del poble,
així que sense mirar al seu company va ordenar que les deixessin anar, van anar
passant per davant d’ells, ha estat la tercera qui s’ha enretirat el cabell de
l’orella deixant veure una arracada sense perdre el somriure, per passar a cara
de pena i entrar en una crisi nerviosa, el tipus s’ha quedat glaçat i un cop
han marxat ha agafat les fotos de l’escena, demanat les fotos de les càmeres
anteriors a l’incident, i aleshores ho ha vist, la noia morta porta unes
arracades iguals a les d’aquella que havia passat per davant d’ell, i quan
l’havien trobat morta les que portava eren les que duia l’altre... aleshores
rel seu company li va dir “Fa temps vaig escoltar a algú qui deia que si mai
ens trobem davant el mal, no vindrà amb les urpes a l’aire ni amb la seva
veritable façana, vindrà com a quelcom innocent i maco, quelcom davant del qual
no ens hi podrem negar, quelcom que ens farà dubtar i que acabarem per creure
que tot és un error o un accident, quan tot ha estat perfectament planejat i
orquestrat”, va deixar caure l’expedient mentre intentava cercar les paraules
que diria a la família de la morta, com podria explicar que una nena de tretze
anys havia acabat en una piscina, i que per accident la coberta s’havia tancat
i s’havia iniciat el procés de clorament que havia fallat per excés, tot un
lamentable accident, quelcom que ningú creuria que pot passar, però que
lamentablent va passar... això o dir que havien mort a la seva filla molt
segurament per que a una altra li agradaven les arracades que portava... va
considerar que molt possiblement la família preferiria creure en l’accident
aixecant el telèfon...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada