entrada 954 (any 3)

Parlava amb un tipus que és metge i em deia que el problema que teniu frontera avall no és un problema de metges, ni tan sols de polítics (i mireu que ja és), és un problema pur i senzillament de malalts, perquè com ell em deia “Els malalts ja no saben fer de malalts, Internet i House han fet tan de mal al col•lectiu sanitari que segurament els haurien de jutjar en qualsevol tribunal internacional...”, es veu que avui en dia ja no és el metge qui demana les proves, se li passa una carta al malaltó aka especialistaenloquemesaledeloswebs qui com a bon insersista davant un buffet lliure diu: “Si són gratuïtes les vull totes, que per això algú paga els impostos per mi...”, i res, que com paga la padrina i el metge no vol problemes, doncs proves, provetes i d’altres a tutti pleni... ara que davant de tot això escoltar una directora d’un centre hospitalari tot demanat que no s’estigmatitzi al metges i que ells no han de suportar les retallades del sector sanitari com a mínim m’ha semblat un xic xocant... perquè com a bons humans tots sabeu que s’ha de retallar i estalviar, però clar, ningú vol sentir-ne parlar de que li retallin a ell, com em van dir fa anys “Si importen els números?, mira milions d’aturats poden no preocupar si un té feina, ara bé a vegades un sol aturar pot preocupar i especialment si aquest és un mateix...”, doncs res que estava parlant amb aquest conegut que passaré a denominar Sr. A (i ja fa olor això d’aquestes denominacions, ho sé, ho sé...), doncs res, el Sr. A està casat amb la Sra. B (Sra. De A per més indicacions), aquesta Sra (B), és una fanàtica del teatre i el seu grau d’orgasmia es directament proporcional al conceptual i alternativa que sigui la performance (segons ella les “funcions” ja denoten un toc de demoditat que mata...), doncs això, les performances, i heus ací, que al Sr. A el teatre li porta fluixa, les funcions més i les performances directament el fan cagar potes avall, el Sr. A té gustos per uns “jocs” certament especials, jocs que la Sra. B considera “indecents” de “mal gust” i “libinidosos” i a porta tancada no es talla de classificar-los de “per a pertorbats mentals”, el Sr. A fart d’anar a veure merdes tot i que li diguin que anar-hi és estar a la darrera va conèixer la Srta C, qui després d’una conversa i anar-se tantejant va resultar una fanàtica dels “jocs” que a ell li van, de fet com ell diu “No hi ha amor, i poc sexe, però si el que m’interessa”, així doncs el Sr. A espera en candeletes cada nova performance, perquè una estona aguantant merdes li serveix com a excusa per tenir una estona plaentera i a vegades també amb merda (sobre gustos... i després de portar segles amb els humans no el jutjaré per menudeses com aquesta...), això si, i com ell diu “Soc just, el tracte és un per un, i mira que podria fer-lo al meu favor, però no seria correcte...”, ahhh, però va arribar el dia que la Sra. B va preguntar al Sr. A com és que ja no es queixava tan, i ell va intentar amagar el tema, però va caure davant l’eterna frase engany del sexe femení “No pateixis, em pots dir el que sigui, ja saps que jo t’ho passaré”, “passaré” ja!, a cutxillu te’ls passarà so tonto del bote capirote, i el Sr. A es va sincerar tot explicant el pacte al que ell mateix havia arribat, no cal dir que la Sra. B no li va “passar” perquè com a mínim el va titllar de “malalt mental!” i tot seguit li va demanar el divorci, tot i que poques setmanes després li va dir que si ell es comprometia a deixar “aquestes guarreries” ella acceptaria tornar amb ell, ull!! Al tema, que ell deixés el que li agradava perquè ella (que era la que ho demanava) tornaria amb ell, mentre ella seguiria amb les seves aficions, vaja el negoci del segle, doncs res, el meu conegut, fent gala de la seva submissió li va dir que si (i segons ell “Trempat com un burro” davant la demostració de dominació de la tipa), no sé si trempat com un burro, però burro si que és....