entrada 916 (any 3)

Avui faré un remember post, primer perquè si no vaig errat s’ha estrenat una peli que ja vaig recomanar i que si teniu una estoneta podeu anar a veure, tot i que el director per ser qui és, hauria de fer sospitar del producte final, amb tot us torno a deixar un altre dels avançaments que hi ha… avui també veia per la caixa tonta com entrevistaven a aquests angelets que s’han dedicat a “fer venir els nadals a l’agost” com deien sense tenir cap mena de remordiments, i un tipus em deia “Diuen que ho fan perquè els hi han tret part dels subsidis, es veu que si te’ls treuen tens dret a robar, doncs bé, ara que ells han robat suposo que es tindrà el dret de treure-lis del tot la sopa boba amb la que estant vivint… i de pas que espavilin un xic…”, i aquí m’ha vingut al cap una història que ja vaig escriure (crec) i que li he explicat al tipus “Mira, fa temps passejant per un parc vaig veure com una mare comprava una bossa de xuxes a cada un dels seus fills, el gran aprofitant-se de la ingenuïtat del petit va aconseguir que aquest el convidés de les seves i mentre el petit anava menjant el gran se les anava guardant, al final el petit se les havia acabat i el germà gran encara en tenia unes quantes a la bossa, aleshores el petit n’hi va demanar i el gran li va dir que no, o que igual si, si a canvi li feia algunes de les tasques de casa i que quan n’hi compressin una nova bossa n’hi hauria de donar el doble de les que ell li anava donar, aquí va ser on la mare ja no va poder més i li va arriar un castanyot al germà gran, li va agafar la bossa i li va donar al fill petit…” qui estava amb mi ha somrigut “El nostre problema és que Deu ja no hi és per donar una hòstia al germà gran, i mira molt possiblement en el nostre cas el germà gran s’inventaria la figura dels pares per tenir sota control al germà petit, sota l’amenaça d’un poder superior i que no s’està per contemplacions…”, doncs també, que voleu que us digui també podria ser un excel·lent corol·lari per la història, el fet és que en aquest món on estem el pares han marxat de vacances i porten tan de temps fora que el germà gran ja ha perdut la por al possible càstig, de fet ha fet tants canvis a casa que costarà fins i tot als pares reconèixer-la quan tornin, igual per això encara no han tornat, perquè l’estan cercant tot creient impossible que el seu fill l’hagi canviada tant… avui llegia en un espai de sweethearts com dirien per allà com les hordes dels que volen salvar al pròxim, sense preguntar-se si primer no caldria que es salvessin a ells mateixos, doncs res, que aquests estaven força preocupats pel desastre de la banya d’Àfrica, i demanaven accions coordinades per salvar al pobres desgraciats que allà hi viuen, i no he pogut més que recordar el que em van dir fa anys “No n’hi ha per tots, i n’hem de ser conscients, tot i que la gran majoria preferix enganyar-se dient que n’hi pot haver per tothom, això si, sense renunciar a res, perquè no ens enganyem renunciar al que és renunciable no deixa de ser un acte que no ens hauria d’enorgullir, hauríem d’estar orgullosos de renunciar al que considerem irrenunciable, és molt diferent donar la camisa vella després de comprar-ne una de nova que no pas donar la camisa nova que acabem de comprar i quedar-nos amb la vella… i no cal oblidar que bona part dels que ajuden a part de fer-ho per les seves idees, ho fan perquè en cas contrari no tindrien res a fer i serien com aquells a qui volen ajudar…”