entrada 843 (any 3)

Avui parlava amb un tipus qui em comentava que darrerament té forces somnis recurrents dels fantasmes del passat, que senzillament li demanen que els deixi marxar, que recordar a la gent que ha estat en el passat els empresona en aquest present, li he dit que voler construir un pressent amb maons del passat mai vesteix un futur i que les cases que van caure per mals ciments en el passat normalment no en fan de bones pel futur, el tipus ha somrigut mentre aixecava el cafè el matí, treballa en el fosc món de la polítics, de fet n’és tot un expert i avui m’explicava “Ja són collons, els tipus fan el que poden i els hi han fotut una pallissa de nassos, i ara surten dient que han agafat el missatge i que no pateixi el personal, que estan preparats per fer un nou programa que els encisi de nou... és a dir, els mongòlics que els voten no volen que facin política o que prenguin les decisions que toca, perquè després d’estar uns anys de barra lliure al final sempre toca pagar i com diuen aquells, la banca sempre guanya, doncs res, els tipus volen un programa electoral ple de mentides que els hi faci creure que el fet fins ara no ha estat més que un malson i que podem tornar al temps de subvencions per a tothom... i lo bo del tema, és que el faran, un programa digne de guanyar qualsevol premi de ciència ficció i el personal bavejant diran, si, aquests si que són els meus, ara ja els puc tornar a votar... ja ho veus, la gent no vol realitat vol que li venguin somnis...”, he apurat el cafè i mentre en servia un altre el tipus mirava per la televisió les darreres accions dels indignats... i ha seguit “Mira, em recorden a l’indignat d’un programa de ràdio, tipus que es mouen i criden per l’escenari per omplir el seu segon de glòria, per finalment desaparèixer sota l’oblit general, suposo que fins i tot l’estat en deu estar content perquè aquests tipus li serveixen com a atracció turística i sense cartellet de “No alimenteu als indignats”...”, ja he parlat amb ell d’aquests temes i és del parer que això pot acabar tot just un minut després del final del partit del dissabte quan la gent surti a celebrar un possible triomf i deixi les reivindicacions per un altre moment (que com tothom sap una celebració d’un títol sempre és més divertit que no pas estar reivindicant), com ell deia “Mentre no surtin vint o trenta milions de tipus al carrer no passarà res, i tot i que sortir caldria veure com acabaria el tema, la gent s’ha acostumat a que els altres els hi facin la feina, ja ningú tracta amb merda, per això hi ha aquells a qui es paga per fer-ho... i aquest no és un cas diferent, ja que tothom sap que mentre un altre et faci la feina no cal que la facis tu, i temps que tens guanyat per fer el que et roti, això si, si la feina surt malament tu seràs el primer de queixar-te...”, i avui hem viscut una situació que és un reflex del tema, anant cap al despatx ens hem creuat amb una tipa que anava curta de roba (ja sé sap que estem en crisi), la tipa ha passat per davant d’uns paletes els quals han fet justícia al seu ofici i li han dit de tot, la tipa no ho ha vist per que els ha deixat darrera seu, però nosaltres que els teníem de cara si, i no hem pogut més que riure, doncs bé, la tipa ens ha dit de tot menys macos pel nostre comportament mentre els paletes encara es partien més el cul, el meu conegut ha acabat amb un “Ja ho veus, van com a putes i esperen que les tractis com a senyores... perquè una tipa com aquesta és la mare dels meus fills i no deixo que els hi doni cap petó el matí després de que ella hagi sortit de festa...”