La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimecres, 14 d’abril del 2010

entrada 472 (any 2)

Algú em va dir fa temps que mentre la gran majoria dels humans viuen la vida els poetes la senten... suposo que deu ser quelcom així, mentre uns passen els dies de la millor manera possible, n’hi ha que són capaços de captar el que passa i el que es cou en aquests mateixos dies, si us he de ser sincer he de reconèixer que mai he estat massa poeta, i de fet, fet i fotut quan ha calgut trobar una tonteria per impressionar a la impressionable de torn (i ull que tota persona impressionable ja diu força de si mateixa), un sempre ha pogut estirar dels clàssics, i com deia aquell: “Mentre un sigui sincer per dir que el que està dient ja ho han dit d’altres només demostrem que no som capaços de millorar el que altres han dit i ho acceptem, dir en canvi, i fer passar per nostres les paraules dels altres, només demostra que som incapaços d’acceptar que sempre hi haurà algú millor que nosaltres en certs temes, i aquesta és una de les màximes de l’estupidesa...”, a més, es diu que els cínics i sarcàstics no hi tenen massa la mà trencada en la poesia, per ells queda la prosa guerrillera que no requereix de tantes normes ni tractaments (lletra seguida de lletra, idea seguida d’idea, i qui pugui llegir i vulgui que ho faci, mossegades de realitat que no entenen de metàfores, hipèrbatons, paràboles, analogies, mètriques, sil•labes...), tot i que per a un poeta si li pregunteu que és la poesia us dirà allò de.... “I tu em preguntes que és poesia?, doncs poesia és tot menys tu... que ets una mera prosa paleta...”, al llarg dels segles he conegut a forces poetes, de fet si voleu descobrir un veritable poeta del que senzillament sap fer poesia no cal més que li mireu als ulls (ara ja he putejat als tímids, ains...), els poetes són aquells que tenen una mirada que no deixa indiferent, des dels ulls brillants amb espurnes dels que comencen a descobrir el mon i veure allò que pels demés no existeix, a veritables pous negres d'atracció fatal dels que porten forces anys veient allò que els demés sou incapaços ni tan sols d’intuir o senzillament voleu ignorar, d’aquests encontres he tret una cosa clara: si mai us interessa una noia no li presenteu a cap poeta, perquè darrera el seu posat d’asexuat només estimable per les muses, i la seva sempre perillosa caiguda d’ulls hi ha un home com qualsevol altre amb les mateixes necessitats prosístiques de follar i ser follat, i després ja es fuetarà amb versos endecasil•labs per tal de ser perdonat pels seus actes, però vosaltres ja mesurareu uns centímetres més, i sense passar per cap operació de gel solidificant als talons... i de les poeteses?, ainssss, doncs res, que són de les poques que no acostumo a mossegar, ja ho diuen que les flors estan per ser vistes i olorades i mai per ser tallades, això ja ho fa el temps... amb tot, sempre han tingut la virtut de descentrar-me al gemegar al llit, ja que mai sé si és un gemec versal o prosal, si és un gemec d’amor eteri o de necessitat terrenal, si està gaudint espiritual o conyonalment... i és clar, la primera norma del vampir cavaller és no preguntar després com ha anat, així que un es queda amb el dubte de si ha estat un polvo poetil o prossil... i si ha satisfet una necessitat intel•lectual o una necessitat conyal, i si acabarem sent el protagonista d’un poema o d’una narració...

3 comentaris:

maria ha dit...

jejeje M'acabo d'imaginar un poeta preparant-se un cafè i amb aquell to poètic...potser una mica pesat, no?

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Mentre el polvo sigui terrenal i no espiritual no es queixi.

Molon labe ha dit...

Jo sempre he preferit els polvos llitils als terrenals, que un ja té una certa edat per anar per terra...