Les paraules s’anaven esborrant però encara les tenia gravades a la pupil•la, “Quis custodiet ipsos custodes?”, era un avís i de fet què no ho és, per molt que us hi escarrasseu tothom està vigilat, tothom està controlat, tothom està sota un ordre universal, he conegut bastants idiotes que s’han cregut fora del sistema, i que han estat incapaços d’assegurar-me que ningú era coneixedor de la seva situació o personalitat, els humans acostumeu a dependre d’altres humans el que fa que sigueu localitzables, traçables i en molts casos eliminables, els vampirs en això tenim un petit avantatge, apareixem, vivim entre vosaltres i desapareixem quan les condicions o les situacions així ho reclamen, i òbviament la nostra pròpia naturalesa fa que siguem impossibles de ser reconeguts o acceptats per vosaltres, és graciós que la creença del creieu conèixer és la màxima seguretat per la nostra existència, tots teniu clar que no podem existir, ergo no existim, això em porta a recordar una altre frase quan un policia li diu a un sospitós “Soc policia, i li dic que no es mogui o és home mort” al que l’altre respon “I jo li dic que estic mort i em moc”. Així doncs, si el meu rol es correspon al d’un vigilant de la condició humana, un simple cronista per accident dels accidents que els humans aneu desenvolupant al llarg de la línia temporal que heu decidit anomenar existència, semblaria clar que algú intentava posar de manifest que el cronista també tenia cronista, o que l’observador i en molts casos patidor, tenia alhora algú que l’observava, i la gràcia de tot plegat no és el saber que un està sent observat, sinó saber que algú sap que un està sent observat, i finalment, em pregunto “Quina importància pot tenir un vampir en aquest fotut mon?, quin és el motiu o l’interès que porta a observar-lo?, i mes si considerem que els vampirs no existim...”, aquesta nit concert, possiblement sortiré de casa sense sopar i com deien els antics “Deu proveirà” al final li hauria d’estar agraït de que hagi saturat aquest mon d’aliment per nosaltres, i veient la quantitat del mateix i la facilitat amb que creix, no seria massa agosarat pensar que aquest mon és un immens estercoler procliu a desenvolupar vida que alhora intenta acabar amb el propi mon, tal com deia l’agent Smith “La forma “viva”, més semblant a la dels humans es correspon a la dels virus”, no cal que patiu ja que jo no tinc la idea de ser una “vacuna”, jo només sóc allò que no considereu real destinat a sofrir-vos, i a aprofitar l’avinentesa per alimentar-me de vosaltres de tant en tant, i aquí entrem en una altra paradoxa, si per definició jo no existeixo un podria arribar a la següent conclusió...
a. Els vampirs no existeixen
b. Ella ha mort a mans d’un vampir
Aleshores com a conclusió... la seva mort no ha existit, una conclusió força interessant tot i que molt probablement errònia tot i ser lògica, així que ja ho sabeu, si mai veieu un carreró fosc podeu pensar que no hi haurà res més del que sou capaços de creure que hi pot haver, o podeu pensar que hi pot haver més del que creieu que és real, la diferència està en ser una persona normal o en ser un paranoic... vosaltres mateixos, per cert, sabeu que els cossos de seguretat per segons quins llocs només agafen paranoics?, una altra aberració de la lògica i ja en portem dos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada