entrada 358 (any 2)

Em van dir fa temps que alguns faraons acabaven les seves sentències amb un: “Així s’escrigui i així es faci”, ben llegit aquesta és una demostració màxima del poder, fer escriure i fer complir, doncs bé, ahir es va escriure quelcom que no es farà complir, ahir com a bons ciutadans (que no com a ciutadans, per als curtets dir que hi ha un partit que es diu ciutadans precisament), es va anar a votar per l’eventual independència de Catalunya, doncs bé, el resultat crec que va ser clar, i ara?, doncs res, ara a callar i tenir un altre motiu per cabrejar-se, mentre del centre de la península tenen un altre motiu per riure una estona de les províncies i dels provincians que hi viuen (crec pitjor ser un provincià que viure en una província, tot i que per això hi ha gustos...), suposo que si analitzem els axiomes de l’antic Egipte, i prenent com a màxima de la correcció el fet de que s’escrigui i es faci, el pitjor seria que ni s’escrigués ni es fes, i després hi hauria dos estadis intermitjos, el primer que s’escrigui i no es faci i el segons que no s’escrigui però es faci, vist així i com que sóc vampir de resultats prefereixo que es faci sense estar escrit, i després ja ho escriurem amb bona lletra, fins i tot gòtica, majúscules, negreta i cursiva... doncs bé, el d’ahir formaria part del que ja he dit, del que s’escriu i no es fa, i la gràcia és que si es pregunta a qualsevol dels que van anar a votar, si realment són conscients del que implica una segregació d’un estat, no haguessin anat a votar o s’haguessin cagat en un pel mal de cap provocat, la gent el que vol és participar en un acte lúdic festiu, i si és possible sortir per tv3 i saludar als seus veïns i demostrar que s’és nacionalista, independentista i qualsevol cosa acabada amb ista i que estigui de moda, ara bé, alhora de prendre una veritable decisió tothom prefereix la comoditat a decidir-se fer res, suposo que davant Goliat forces Davids van córrer o escórrer (tot va a gustos), i només un s’hi va girar, va agafar aire i va deixar tot el seu futur en una puta pedra, que total pel futur que els esperava millor tocar els collons una estona, i enlloc de tocar els collons va tocar al cap de l’altre i el va tombar, com deia aquell un tret entre un milió suposo que avui en dia en David preferiria encertar la pilota des del centre d’un camp de futbol i embutxacar-se un grapat d’euros, però en aquell temps el futbol encara no s’havia inventat, i la gent en el seu temps lliure lluitava pel que creia just, ja sé que entre això o veure un partidet de futbol no hi ha color i a més si hi ha xips i cervesa la comparació perd tota la gràcia, i escolta tu!, que si ens fiquem pesadets igual al final encara acabem rebent i ens deixen pel que som, una de les darreres merdes de la nació, i és que tothom prefereix somiar en allò que podria ser que no pas veure la merda que s’és, i davant el canvi la millor opció és precisament la negació al mateix, no sigui que les coses s’emboliquin....